Així va ser el camí «pedregós» de Sara Pérez fins a convertir-se en referent femení del vi | PODCAST Taula per a dos

Sara Pérez és una vitivinicultora d’èxit. Ho avala la seva feina com a responsable de Mas Martinet (Priorat) i Venus La Universal (Montsant). I complert un nou cicle vital als 49 anys (els compta de set en set), segueix «en el camí, disfrutant del viatge». Un trajecte «de vegades molt pedregós, amb moltes caigudes», que ha compartit durant gairebé una hora amb el periodista Pau Arenós en la tercera entrega de la sèrie ‘Taula per a dos’, patrocinada per Familia Torres. El seu ‘podcast’ el pots escoltar aquí.

Pérez confessa que durant molt temps va estar «més pendent de complir expectatives d’altres» que les seves pròpies. Fins que va posar el focus sobre si mateixa. I això va passar a finals dels 90, quan va veure que no encaixava en els gustos del Priorat. Fins al punt que li costava beure els seus propis vins i va decidir «transgredir certes expectatives». El resultat: «Em vaig trobar a mi mateixa».

Una petita gran victòria, perquè a partir d’aquell moment va fer vins «des del plexe solar, des de l’emoció». Vins amb carinyena, per exemple, un raïm menyspreat fins aleshores a la zona. Però n’estava tan convençuda que va convertir cada ampolla en «un acte voluntari de reflexió per dir que això també és Priorat». «Ha sigut la meva lluita e l’estil Rosa Parks: pujo a l’autobús i dic que aquest també és el meu lloc». 

En aquest camí ha creat vins com Escurçons, del 2015, una any que va ser gairebé miraculós (un incendi al juny «va fondre» la vinya, que va brotar com una au fènix i va poder ser veremada per donar un vi fumat), i Dido, amb unes puntuacions altíssimes i un preu baixíssim.

Notícies relacionades

Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | Mesa para dos

El dia que Raül Balam va dir al seu pare: «Tens un fill ‘maricon’» | Mesa para dos

I tot això, en un món dominat per homes a què es va haver d’adaptar. «Vaig veure que, com a dona, la meva veu no se sentia i vaig començar a masculinitzar-me», recorda sobre els seus primers passos en el sector. Fins al punt que un viticultor li va advertir: «Amb aquesta boca no et casarem». Es referia a la seva manera de parlar. «Allà em vaig adonar que tot el dia estava dient renecs». Això sí, tothom li feia cas. Tot i així, opina que el vi no té sexe perquè «elaborar-lo és una feina d’equip». 

Pérez, filla de Josep Lluís Pérez, primera generació de cellerers que va convertir el Priorat en un referent juntament amb René Barbier i Álvaro Palacios, explica en l’entrevista com va decidir també canviar les dinàmiques familiars per educar els seus quatre fills a casa, en una nova mostra dels valors de vida que defensa aquesta dona enamorada del Priorat, que defineix amb una sola paraula: «Màgia».