David Muñoz: «No crec que sigui el millor xef del món» | VÍDEO Taula per a dos

David Muñoz ha tornat a ser elegit el millor cuiner del món. Un èxit planetari complicat de gestionar, i el mateix cuiner admet que li ha costat anys fer-ho. Ara, més enllà dels reconeixements, afirma que es troba en el millor moment de la seva vida perquè, entre altres coses, té els peus a terra. Per això afirma amb rotunditat: «No crec que jo sigui el millor cuiner del món ni Diverxo el millor restaurant del món, però sí un dels millors». És una de les moltes reflexions que deixa durant la seva xerrada amb Pau Arenós en la sisena entrega de la sèrie ‘Taula per a dos’.

El cuiner afirma que, ara, gestiona «millor que mai» l’allau de distincions com el The Best Chef Award que ha rebut per segona vegada consecutiva, «un reconeixement meravellós, increïble», però que atribueix, sense falsa modèstia, a la força de la gastronomia espanyola, personificada en predecessors de la talla d’«Arzak, Berasategui, Subijana, Adrià, Roca, Aduriz, Dacosta...». «Honestament –afirma– no em sento el millor del món ni d’Espanya. Hi ha altres grans figures. La llista és interminable i és un premi a la cuina espanyola i al que estan fent des de fa moltíssims anys moltíssimes figures».

També digereix millor les crítiques negatives i els afalacs, com quan li diuen constantment que és un geni. «No sé si soc un geni, però cada dia que m’aixeco ho poso en entredit canviant les coses perquè he de demostrar que el que faig omple les expectatives de la gent. El dia a dia et posa al teu lloc». Per això, quan s’atabala, estudia, aprèn, llegeix llibres de cuina, receptes... «Com més aprenc més capaç soc de fer coses úniques, jo em poso la pressió per ser millor cuiner cada dia».

Notícies relacionades

Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | Mesa para dos

El dia que Raül Balam va dir al seu pare: «Tens un fill ‘maricon’» | Mesa para dos

Aquesta manera de prendre’s les coses la deu a les seves visites setmanals al psicòleg, que li ha ensenyat a superar aquesta constant insatisfacció a la feina, aquesta manera obsessiva d’enfrontar-se a la creativitat a la recerca de la perfecció. «He après a estimar-me», resumeix. Perquè el xef no amaga que durant molt temps va ser infeliç al capdavant de Diverxo, el seu restaurant amb tres estrelles Michelin, amb el qual tenia una «relació tòxica, d’amor-odi» que ja ha superat. Ara, afortunadament, pot proclamar: «Em sento millor persona i millor cuiner, ara soc la millor versió de mi mateix».

Muñoz també explica la seva relació amb la seva dona, Cristina Pedroche: «El millor que m’ha passat ha sigut conèixer-la, sens dubte. Té tot el que sempre havia somiat en una dona i el que ni havia imaginat somiar. És divertida, intel·ligent, m’encanta la seva amistat. És emprenedora, m’encanten les seves idees, m’encanta físicament... M’ho passo increïble amb ella, i segons passa el temps és encara més bèstia. Té un tarannà molt positiu, és molt generosa, des del primer dia em va fascinar que m’ho va donar tot; jo pensava que estava boja, però ella va anar a sac des del primer dia sense miraments sobre si això nostre sortiria malament o no».