David Muñoz: «He tingut una relació tòxica amb Diverxo durant moltíssims anys» | PÒDCAST Taula per a dos

David Muñoz ha arribat a la cúspide de la gastronomia mundial gràcies a la seva feina a Diverxo, que li ha donat tres estrelles Michelin i, aquest 2022, el títol de millor xef del món per segon any consecutiu. Tres lustres de feina dura que, tanmateix, l’han fet molt infeliç durant molt temps. «He tingut una relació tòxica amb Diverxo durant moltíssims anys, l’he odiat, ha sigut un amor-odi constant», assegura el cuiner en la sisena entrega de la sèrie ‘Taula per a dos’ el periodista Pau Arenós en un pòdcast que pots escoltar aquí.

«En el dia d’avui em fa feliç. Continuo sent esclau de Diverxo però ha canviat com el sento i com el visc. És el restaurant que em treu el 90% del meu temps però és l’època que més he treballat i en la qual menys cansament físic i mental tinc, i això té a veure amb la manera com et prens les coses».

Aquesta gestió del treball, de la seva obsessió a la recerca de la perfecció, de l’èxit i dels fracassos, és diferent ara respecte a anys enrere, quan «no era feliç» al restaurant que li estava donant prestigi, que no diners perquè ho reinvertia en R+D. El canvi es deu a les seves visites setmanals a un psicòleg i a la manera d’enfocar la vida que li ha contagiat la seva dona, Cristina Pedroche.

«El millor que m’ha passat ha sigut conèixer-la, sens dubte. Té tot el que sempre havia somiat en una dona i el que ni havia imaginat somiar. És divertida, intel·ligent, m’encanta la seva amistat. És emprenedora, m’encanten les seves idees, m’encanta físicament... M’ho passo increïble amb ella i segons passa el temps és encara més bèstia. Té un tarannà molt positiu».

Aquest canvi de mentalitat, que ha sigut «un procés molt llarg d’aprendre a estimar-me» i que ha estès a la seva empresa, en la qual ja no se senten crits i es treballa «com una tecnològica, de manera transversa amb una gran densitat de talent», li ha permès sentir-se «millor persona i millor cuiner» i gestionar «millor que mai» l’allau de distincions com el The Best Chef Award que ha rebut per segona vegada consecutiva.

Notícies relacionades

Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | Mesa para dos

El dia que Raül Balam va dir al seu pare: «Tens un fill ‘maricon’» | Mesa para dos

Aquest «reconeixement meravellós, increïble», l’atribueix, sense falsa modèstia, per força de la gastronomia espanyola, personificada en predecessors de la talla d’«Arzak, Berasategui, Subijana, Adrià, Roca, Aduriz, Dacosta...». «Honestament –afirma– no em sento el millor del món ni d’Espanya. És un premi a la cuina espanyola i al que estan fent des de fa moltíssims anys moltíssimes figures».

Ara prepara la quarta versió de Diverxo («conceptualment el tinc al meu cap però falta baixar-lo a la terra i serà com ho somio, com m’agrada a mi») i l’obertura d’un Streetxo a Dubai en el primer trimestre del 2023. Serà un pas més en una trajectòria de 15 anys «intensos» que ha comportat molta feina i que va tenir èxit immediat. «Als tres mesos d’obrir, omplíem i així fins avui. ¡I diuen que tinc èxit perquè estic de moda!», somriu abans de recordar tot el que li ha costat arribar fins on és: «No conec cap història de superèxit que no estigui vinculada a una història de molt sacrifici i constància. És independent al talent perquè no existeixen els miracles».