Neveres amb cadàvers

Sembla una obvietat, desmentida immediatament a l’analitzar d’una manera seriosa la quantitat d’aquestes productes que acaba a les escombraries, per oblit o omissió. Hi ha neveres amb tants morts a dintre que semblen frigorífics del dipòsit de cadàvers.

Escric sobre la sostenibilitat en la quotidianitat, malgrat l’esgarrifor que dona el terme: les paraules són innocents, però no el seu ús. De tant manipular-la,‘sostenibilitat’ adopta la rodonesa d’un cant de riu.

A La Textil, el restaurant on la brasa és el centre gràcies a una estructura enorme de graelles i un pensament fumat, el cuiner Pablo Lagrange i Brian Blazek, l’amo, pronuncien una frase que sovint és un bumerang que esclata als morros de qui la diu: «Intentem fer el màxim de coses».

Disposen d’una fàbrica de cervesa, així que amb el bagàs (el residu després d’extreure el suc) pasten uns ‘crackers’; amb el greix de la vedella sobrant, amaneixen un pa, i amb unes cendres de vegetals, fan mantega.

[Aquí, artistes del fumatge: Rooftop Smokehouse]

A La Sosenga –la crònica següent–, Marc Pérez prepara una ‘demi-glace’ a base de verdures i el resultat és igual de satisfactori si es destina a l’elaboració la part ‘innoble’ (la tija d’una coliflor) com la ‘noble’ (els arbrets).

Del fonoll i el ceballot cal atacar del blanc al verd. I així amb la resta dels productes, pensant en l’absolut més que en el detall.

Estalviar és saber planificar i anar a la compra amb una llista de necessitats i no deixar-se portar pels capricis.

Existeix una segona part d’aquest procediment just que és cuinar amb el que es té, encaixar el puzle del sobrant: les tres costelles que van quedar ahir a la nit donen gust a unes llenties amb un sofregit en el qual brillen les restes de la samfaina de dilluns?

Notícies relacionades

Aquest és el restaurant napolità de Barcelona que ha enamorat a Michelle Yeoh, protagonista de ‘Los hermanos Sun’ de Netflix

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

I faig aquí un alto: ¿quin sentit té que la samfaina o la ‘ratatouille’ quedin limitades a un nombre d’ingredients quan el més ¡sostenible! ¡responsable! ¡estalviador! ¡enriquidor! és posar en aquesta salsa / no salsa un bon nombre d’hortalisses? Al cap i a la fi, qui convoca i uneix és el tomàquet.

Trenquem amb la dictadura de les receptes en favor de la llibertat i el sentit comú.