Barcelona bona i barata: Björn Lenz, Don Bratwurst (El Alemán) i les salsitxes més carismàtiques de la ciutat

«Cal fugir de la mediocritat i disfrutar la vida», ens diu Björn Lenz. Aquest alemany grandot i llenguallarg va arribar el 1999 a Barcelona com a baixista d’una banda rock. Va actuar a l’extinta sala Mephisto, va voltar a cavall de la seva Harley i amb el pas del temps es va acabar enamorant del Cap i Casal. Al Turó de la Peira serveix les millors salsitxes alemanyes de Barcelona; el seu local Don Bratwurst és un dels més carismàtics de la ciutat.

«Vaig decidir vendre-ho tot i quedar-me a viure aquí; encara estimo aquesta ciutat. Però quan feia un temps que hi vivia em vaig adonar que aquí en general menjàveu unes salsitxes d’estil alemany de merda. Així que vaig obrir el meu propi local a l’Eixample, però després em vaig traslladar. Prefereixo ser més perifèric; els que venen fins aquí hi venen a propòsit i això m’agrada. Porto salsitxes de màxima qualitat, que importo jo mateix. També he elaborat la meva pròpia cervesa i continuo donant guerra, i han passat 20 anys ja».

M’ho explica envoltat de guitarres i parafernàlia rockera, i les parets estan plenes de records, els seus records. Aquests inclouen samarretes del seu germà Andre Lenz –que va ser porter a la Bundesliga– i ‘gadgets’ amb estètica metalera.

Saluda sonorament els clients així que aquests entren al local. «El meu restaurant no és un lloc per venir a menjar un frankfurt ràpid. És un lloc per disfrutar. Molts dels que hi venen acaben sent amics. Crec que és un contracte que tenim tots amb la humanitat: ser simpàtics, ser amables. És un lloc per disfrutar d’una altra cultura, en aquest cas, l’alemanya, i disfrutar de bons productes».

Disfrutar sembla ser la paraula clau. Björn, allunyat del clixé fred i quadriculat, reparteix facècies i acudits mentre serveix salsitxes a ritme de tres per quatre, heavy-metal del paladar. «Quan vull menjar una bona botifarra de bona carn i feta amb qualitat, me’n vaig a Olot si fa falta; sé que té un preu, no tinc problema. Cal buscar la qualitat. Amb les nostres salsitxes passa és el mateix; si el que vols és un frankfurt barat i dolent, aquest no és el teu local».

El Alemán és llegenda entre aquells que adoren les salsitxes, els que disfruten del rock pujat de decibels i els aficionats a la Bundesliga. Els dies de partit és habitual la parròquia majoritàriament alemanya, ‘expats’ teutons a la recerca d’autenticitat germànica. Als grans partits, l’ambient és realment especial.

A la carta hi trobes tot el necessari per a un aquelarre dietètic com cal. Un festival desbocat de carn en què, a més de les 10 varietats de salsitxes, també trobes tres tipus d’hamburguesa, tres classes de mandonguilles amb salses agredolces, braves i picants... i unes soles postres per rematar. Aquest és un local concebut per a carnívors, tot i que ofereix una opció d’hamburguesa vegetal que pots acompanyar amb hummus.

Com que hem vingut a opinar, opinem. La meva preferida és la Mettwurst o Mettenden: salsitxa vermellosa de sabor fumat i calibre especialment gruixut. Una delícia de pell cruixent que esclata al mossegar i deixa al descobert un picat compacte i sucós. En Björn suggereix acompanyar-la amb xucrut, tal com feia Gaby Lenz, la seva mare. D’ella també ha heretat la salsa de xampinyons amb què prepara les seves mandonguilles de carn ‘jägerfrikadellen’ i les patates, a les quals a més afegeix béicon i ceba fregida.

Tastar nous sabors

Si vols aprofitar per tastar nous sabors, no deixis passar la ‘käsekrainer’, elaborada amb una barreja de carn de porc i vedella que inclou formatge a l’interior. «Aquesta és una especialitat d’origen austríac i una de les meves favorites», ens informa en Björn. O la Rostbratwurst, una salsitxa blanca preparada amb fines herbes.

Notícies relacionades

Reobre l’Alt Heidelberg i resulta que té fans

Aquests són els secrets per a una cervesa bé tirada

Mentre la mastegues i la disfrutes, passeja les pupil·les per l’espai i deixa’t al·lucinar. Una acumulació portentosa de gerres de cervesa en equilibri precari, altaveus que sonen a tot volum (quan arribes aviat i encara no està en ple xivarri, és habitual sentir taral·lejar en Björn mentre passeja entre les taules i la clientela), parets forrades de records d’una vida sencera i un evident ‘horror vacui’ elevat al nivell sideral. Tot suma i contribueix a fer cada mos especial.

Per a les postres, creps de Nutella, una concessió a les cuines francesa i italiana que suposo que en Björn ofereix perquè la combinació resulta golosament guanyadora i, a més, és fàcil i ràpida de cuinar. Gol per l’escaire. ¿Havíem o no havíem vingut a disfrutar?