Amb l’alcohol, ¿consum moderat o tolerància zero? Això és el que diuen nutricionistes i bevedors

Ens agrada beure alcohol. És un fet. Només cal treure el cap a un bar, colar-se en un restaurant o fer un cop d’ull a una terrassa. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, només un 13% dels espanyols són abstemis. La resta consumeix alcohol en quantitats variables. De fet, som el país europeu, després de Portugal, que en consumeix amb més regularitat (un 13% ho fa cada dia). Això sí, en episodis d’ingesta excessiva som els tercers per la cua: una miqueta cada dia però mai massa, o almenys això diuen les dades d’Eurostat. Les xifres també parlen que el consum d’alcohol a Espanya experimenta des de fa uns anys un descens constant. El 2022, es va reduir en 2,7 punts en la població espanyola d’entre 15 a 64 anys respecte al 2020, d’un 19,4% a un 16,7%. Així ho reflecteix l’última Enquesta sobre Alcohol i altres Drogues a Espanya (Edades 2022). 

En el focus de l’aparent abandonament de l’alcohol (o de certs patrons de consum abusiu, almenys) sembla que hi ha, entre altres factors, la creixent preocupació per la salut. A principis del segle XXI no era estrany llegir a la premsa afirmacions com que una copeta de vi al dia era boníssima per a la salut i que la cervesa resultava el millor reconstituent després d’una sessió d’exercici. «En ocasions veiem veritats aïllades en relació amb les begudes alcohòliques, però que no són representatives de la imatge total. És clar que la cervesa pot tenir vitamines, és clar que el vi té un antioxidant com el resveratrol, però les dues begudes tenen també la seva contribució de graus alcohòlics que finalment fan que el balanç sigui molt negatiu», explica el nutricionista Aitor Sánchez, que acaba de publicar el llibre ‘¿Qué pasa con la nutrición?’ (Paidós). 

Tot i que cada vegada són menys habituals, aquestes associacions entre l’alcohol i un estil de vida saludable continuen produint-se... Fa tan sols uns dies, el nutricionista Julio Basulto mostrava la seva indignació a les xarxes socials per la concessió de la placa d’or al mèrit esportiu a l’associació de productors de cervesa. En el seu llibre ‘Come mierda’ (Vergara), publicat el 2022, escrivia que «l’OMS va calcular que el 2020 el consum ‘elevat’ d’alcohol va ocasionar 346.400 càncers, mentre que el consum ‘de risc’ en va produir 291.800.  L’important és que també s’ha constatat que el consum ‘moderat’ d’alcohol causa 103.100 càncers anuals i que consumir tan sols una beguda al dia en va causar 41.300 el 2020». Un dels estudis que sol remetre Basulto va ser publicat pel prestigiós diari mèdic ‘The Lancet’ el 2018 i el seu títol és revelador: ‘No level of alcohol consumption improves health’ (Cap nivell de consum d’alcohol millora la salut).

Un estudi amb moltes cares

És precisament aquest estudi sobre el consum d’alcohol de ‘The Lancet’ el que, al principi, va donar carpetada als possibles efectes beneficiosos de fer unes copetes, negant la major que havien promulgat informes anteriors. François Monti, periodista, assessor especialitzat en còctels i destil·lats i bevedor, es refereix a aquest mateix informe, però fixant-se «en una revisió publicada el 2022, en què es posa en relleu que, per a persones més grans de 40 anys, el consum moderat podria reduir el risc de malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2». En aquesta nova investigació s’estableix que «el nivell de consum d’alcohol associat amb el menor risc per a la salut depèn de l’estructura d’edats i composició de malalties d’una població concreta». Així mateix, el text parla de «contradiccions» i de la necessitat de «continuar estudiant» sobre aquest tema.

Per Monti, la clau de tot és «buscar un equilibri» i fugir tant dels estudis irreals que diuen que prendre alcohol diàriament és boníssim i que només busquen «infantilitzar el consumidor» com dels «missatges poc realistes» d’alguns nutricionistes. «El consum zero d’alcohol és com l’abstinència total quant al sexe que promulguen alguns religiosos. El més assenyat és buscar un nivell acceptable. Una vida que val la pena no és una vida sense riscos. Jo no faig paracaigudisme ni em poso en perill d’altres maneres: em dedico a la gastronomia», sentencia Monti que, a més, esgrimeix que l’alcohol és «una substància addictiva, sens dubte, però que permet que el que la pren amb moderació pugui continuar portant una vida activa». Monti nega, a més, que hi hagi una situació d’alarma social amb l’alcohol a Espanya. «Ara mateix es beu menys que fa 20 anys, i no parlem de fa 50 anys. A més, Espanya és un dels països amb menys consum problemàtic d’alcohol de tot Europa».

L’alcohol, ¿part de la nostra cultura?

Miguel Ángel Palomo, periodista expert en el món de les begudes i coautor, junt amb el bàrman Diego Cabrera, del llibre ‘Gurú’ (Planeta Gastro) contesta a aquest debat des de la «ressaca» d’una nit (de feina) entre coctelers i assenyala una contradicció: «Vivim una època de radical proteccionisme mentre es beu menys que mai». Per Palomo, escriure sobre alcohol és parlar de «cultura i de patrimoni de la humanitat: és una forma d’entreteniment, però també de coneixement». Nega que la seva feina sigui «fer al·legats en contra de l’addicció», sinó donar a conèixer un patrimoni cultural: «L’alcohol forma part de la història de l’home per a bé i per a mal. El bar és, i ha sigut, un espai social». Sí que reconeix que hi ha d’haver una responsabilitat compartida a l’hora de llançar missatges al voltant «de la moderació» tot i que sosté que la societat actual ja hauria de tenir prou maduresa com per adonar-se que «no hi ha cap doctor que prescrigui a ningú prendre una dosi determinada d’alcohol».

Una de les possibles preguntes que es plantegen és: ¿Hi ha possibilitat que aquesta cultura de bar, de socialitzar entorn d’una taula o de fer un còctel, pugui continuar sense la presència de l’alcohol? D’una banda, hi ha indicis que podria passar: Espanya és el país del món on es beu més cervesa sense alcohol i als lineals de qualsevol supermercat poden trobar-se multitud de marques i de versions. Els últims anys també han sigut els de l’aparició de substituts 0,0 en el camp dels destil·lats de la mà de firmes com Tanqueray i Martini. A les millors cocteleries del país hi ha, també des de fa anys, una proposta de ‘mocktails’, combinats sense alcohol obra d’autèntics mags de la barreja.

Notícies relacionades

Aitor Sánchez: «Ens qüestionem si és dolent sopar llegums però no si sopar pizza ho és»

Julio Basulto (nutricionista): «Els nens mengen merda i provocarà que visquin menys que els seus pares»

Aquest procés de ‘desalcoholització’ s’està produint fins i tot al terreny del vi, potser el sector que més ha lluitat per consolidar el seu lloc com a element no nociu en la dieta mediterrània. Jaime Bermúdez, director tècnic de Vinoselección, club de venda de vins que compleix 50 anys el 2023, reconeix que alguna cosa es mou. «En els últims cinc anys ha crescut arreu del món el consum de vins sense alcohol. Amb el moviment que persegueix una vida sana que estem vivint, s’ha moderat el consum de vi, i els consumidors volen disfrutar de les seves aromes i sabors, però sense alcohol. Gràcies als avenços en la tecnologia, en l’actualitat aquesta beguda s’acosta molt al vi normal, tant en acidesa com en fruita, i des de l’any passat ja es pot denominar «vi». Va ser llavors quan la PAC (Política Agrària Comuna) va oficialitzar els vins ‘desalcoholitzats’ després d’anys d’una lluita que va ser, en gran manera, liderada per Espanya».

El consum esporàdic, possible punt de trobada

Amb totes les opcions sobre la taula –amb i sense–, el consum d’un major o menor nivell d’alcohol sembla, tret del cas dels abstemis, obeir al sentit comú. Aitor Sánchez reflexiona sobre alguns hàbits –el de fer una canya de tant en tant o un vi amb alguns àpats– amb una recomanació que sembla realista: «El consum d’alcohol esporàdic pot ser compatible amb un estil de vida saludable. Passa el mateix amb moltes altres coses que fem al llarg del nostre dia a dia (dormir poc, estar estressats, ser sedentaris...) i que, tot i que són perjudicials, poden ser compensades si seguim aquest patró de vida sana. En tota aquesta visió de conjunt, si prenem alcohol de manera molt eventual és clar que serà compatible amb una vida saludable. L’important és tenir en compte que aquesta beguda no està contribuint a la nostra salut, i que el missatge a transmetre seria que «com menys, millor». O com capgirar aquest tòpic fals d’«una copeta de vi al dia allarga la vida» canviant-lo per «una copeta MENYS de vi al dia allarga la vida».