Barcelona bona i barata: rom, xurros i orxata, cocteleria desbocada a Dead End Paradise BCN

A la part del darrere del CCCB hi ha la plaça de Terenci Moix, on els nanos juguen a bàsquet, patinen la vida sobre rodes i aboquen a l’aire decibels de música urbana, sense control. Aquesta exuberant rapsòdia és un escenari en què tot sembla passar amb intensitat veloç. Entre el ciment envellit, grafitis de colors cridaners i bicicletes mal aparcades, trobem el Dead End Paradise BCN.

Un bar sense parets, un espai obert al Raval, que al seu torn és un barri obert al món. És un local on preparen xarrups brillants i bojos. Glops d’autor. El còctel de rom amb xurros i orxata és una fantasia servida en vas curt. Sorprenentment equilibrada, satisfactòriament cremosa, poc dolça –un encert– i explosivament aromàtica. Té també tocs de llimona, destil·lat d’arròs, te, plàtan i vainilla. Podries confondre’l amb unes postres per disfrutar a glops si no fos, repeteixo, perquè té un molt encertat control de la dolçor.

«Primer vam fer un xarop de xurros, i vam voler afegir la personalitat avellanada de la xufa. Un producte que descobrim amb l’orxata espanyola. Els tocs de nou i canyella li van perfecte al xurro», ens ho explica Jad Ballout, cocteler i copropietari del local juntament amb la seva sòcia Jade Ismail.

Tots dos són libanesos i responsables que al Dead End Paradise BCN es respiri una atmosfera d’informalitat relaxada. També del fet que es begui, fins i tot pels ulls, creativitat a dojo. La carta està il·lustrada amb obres d’art fotogràfic creades per Tamara Saade i a cada còctel li han associat una evocació artística d’un estat emocional i d’un color. Gris per a l’amontillat amb bolets, ivori per a l’essència de mar amb ‘japaleño’ i bolets.

La seva història és també una història de superació: en l’explosió d’agost del 2020 al port de Beirut van quedar arrasats barris sencers de la capital, i Jad ho va perdre tot. Un ‘finançament col·lectiu’ entre coctelers el va ajudar a remuntar el vol i junt amb la Jade va fundar primer a Beirut i després a Barcelona el seu Dead End Paradise.

Assegut a la barra observo els moviments fluids de Paula Pedra, la nostra ‘barwoman’. Afegeix cada ingredient en una interessant litúrgia amb causa: cada gest obeeix a un objectiu, des de refredar el got fins a barrejar afegint, o no, més o menys quantitat d’aire al combinat. Després del ‘shaka-shaka’ enèrgic arriba l’abocament gastroluxuriós al got. Toca disfrutar mentre per les no-parets es va colant el Raval. «Vam voler connectar l’interior i l’exterior, ens va ajudar l’arquitecte Elie Abs a aconseguir aquesta sensació d’estar assegut dins del bar i alhora sentir-se enmig dels carrers del barri».

Salta la sorpresa quan entra un grup inesperat que resulta ser la tripulació del Himkok Bar, catedral noruega de la cocteleria contemporània. Estan de visita a Barcelona per fer una col·laboració. Com passa a les cuines, els coctelers també es visiten entre ells i en lloc de cuinar a quatre mans, fan ‘guests shifts’.

«Una de les principals raons per les quals Barcelona està triomfant al món de la cocteleria és perquè molts dels bars són propietat dels mateixos ‘bartenders’. Així cada local té un caràcter únic que s’ajusta les necessitats i expectatives dels clients», ens explica Jad.

Còctel de pa amb tomàquet

Celebro la coincidència demanant-me un altre còctel de ‘locardos’, el pa amb tomàquet. «El primer que vam pensar la Jade i jo a l’arribar va ser fer un còctel de pa amb tomàquet perquè és un bàsic a la cuina catalana. Simple, deliciós i representatiu de la cuina local. Utilitzem pa de cereal molt torrat que barregem amb whisky ‘fat whased’ amb oli de coco i hi afegim aigua de vegetació de tomàquet. Per acabar, barregem i clarifiquem amb llet de soja».

El resultat és un elegant i sofisticat glop servit en copa Martini. A falta de referències cocteleres, m’aferro a la taula de salvació de la cuina: em sembla una amanida alcohòlica per xarrupar lentament i disfrutant.

Notícies relacionades

Aquest és el restaurant napolità de Barcelona que ha enamorat a Michelle Yeoh, protagonista de ‘Los hermanos Sun’ de Netflix

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

Ha anat enfosquint i la llum neònica del local va adquirint protagonisme, la música es manté en un volum controlat, les converses flueixen i presenciem l’elaboració de còctels clàssics. Old fashioneds, Negronis i Manhattans van sent mesclats –mai agitats– per ser servits amb un somriure als llavis. Hi ha qui diu que la cocteleria és també una manera de cuinar.

De certeses no en tinc, però fins i tot els germans Roca estan expandint la seva cuina al món del destil·lat. Amb l’alegria dins del cos i esquivant ‘skates’ torno a integrar-me a la gentada del Raval, un bullici constant, el món sencer ficat a Barcelona. El metabarri.