Com un rànquing de ‘Cata Mayor’ de les millors patates fregides va acabar passant com un estudi de l’OCU

Hi ha un joc infantil que es diu «telèfon atrotinat». Consisteix a anar explicant a l’orella de la persona del costat un missatge perquè aquesta l’expliqui a la següent i així successivament. Al final, la versió que entén cadascú va canviant lleugerament i, quan torna a la font inicial, és possible que s’hagi modificat totalment.

Una cosa similar va passar amb aquest rànquing de patates fregides publicat l’estiu del 2022 a ‘Cata Mayor’, el canal de gastronomia d’EL PERIÓDICO i d’‘El Periódico de España’. Va passar de ser una selecció partint de gustos personals (simplement això) a convertir-se en un imaginari estudi de l’OCU sobre les millors patates fregides d’Espanya. En gairebé un any, desenes de mitjans van replicar marca per marca una selecció personal, però fent-la passar per una investigació meticulosa de l’organització de consumidors i usuaris.

Carlos Doncel, redactor d’El Comidista, canal de gastronomia d’‘El País’, es va posar en contacte amb un servidor a principis de maig per alertar d’una història certament rocambolesca. El propietari de les (fantàstiques) patates fregides de Huelva Perdi li havia comentat amb orgull que l’OCU les seleccionava entre les millors.

Pel seu costat, l’OCU negava que hagués fet cap estudi sobre això i, no obstant, pàgines i pàgines a internet repetien el mateix mantra: «Aquestes són les millors patates fregides d’Espanyes segons l’OCU». Estupor i sorpresa: els puc assegurar que no tenia ni idea que això estava passant.

Una selecció personal sense l’OCU pel mig

Una selecció personal sense l’OCU pel migQuan un tria les seves patates fregides favorites, precisament ho fa des del gust personal, sense tenir en compte contingut en sal, percentatge de greixos o el tipus d’oli fet servir. Aquest rànquingva néixer amb aquest esperit. Per això sorprèn encara més que acabés ‘canviant’ en un dels conscienciosos estudis de l’OCU.

El text no enganya. Frases com «la patata El Gallo és lleugerament oliosa, una mica més del recomanable però ¿que dimonis?» O «Perdi podria venir de perdició, sens dubte» deixen molt clar que aquí es parla des de l’hedonisme i el plaer. És un text que no està escrit en bata de laboratori, sinó en pantalons curts, a l’estiu i amb una canya de cervesa fresca a la mà.

Cada una de les eleccions té un per què. Les patates El Gallo són acompanyants insubstituïbles en els estius extremenys des de fa anys; les Perdi van aparèixer un bon dia en una botiga de Madrid per no anar-se’n mai (del record); les d’El Valle es van tastar en un aperitiu per al record al restaurant Ca Joan (Alacant)…

Per això, sorprèn encara més que una cosa tan personal hagi transmutat, com si d’una criatura d’una pel·lícula de Cronenberg es tractés, en un suposat estudi objectiu i rigorós.

Seqüela del rànquing

Posats a pensar en les raons de l’èxit del que podem dir que és un dels rànquings de patates fregides més difosos de la història, se’ns acut que és una selecció libèrrima, on apareixen marques petites, de les quals fan pàtria en ciutats com Múrcia, Càceres o Sòria. És creïble que aquestes siguin les millors perquè aquí no hi ha els grans noms comercials. Igual com a la seqüela del rànquing, també elaborada partint del plaer i que desmenteix la dita que no hi ha segones parts bones.

Notícies relacionades

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

¿Què passa si menges olives cada dia?

El que crida l’atenció és pensar quin encreuament de cables va portar aquesta primera web a associar un rànquing d’un altre mitjà amb un estudi de l’OCU. I les raons que van conduir uns quants més a replicar-ho sense haver rebut en el seu correu electrònic alguna nota de premsa. Això sí, les que no poden queixar-se són algunes de les marques, que han vist com les seves vendes han fet una estirada en aquests mesos.

Fonts pròximes asseguraven a aquest redactor que són molts els que a Càceres continuen tenint la certesa que l’OCU ha distingit les (magnífiques) patates El Gallo com les millors d’Espanya pel fet de ser les primeres citades a l’article. Com diu la dita italiana, ‘se non è vero, è ben trovato’. Sobretot, quan a un li ve bé el que s’explica en les tertúlies d’internet…