Gastronomies
El xef macarra: últim acte, per Pau Arenós
Cultivar l’aspecte agressiu és contemporani
Cansado de defensar el vi natural
Si el cafè és una porqueria, torna’l
El xef macarra és fàcil de caricaturitzar. El seu aspecte determina, tot i que tingui un cor de gel, que es desfà.
Se’ls identifica ràpidament: un munt de tatuatges donen la benvinguda. Trossos de pell ornamentats amb ganivets, ingredients, flames, trets de pertinença a l’ofici. Els tatuadors han degut fer un curset ràpid de parament.
El cuiner o la cuinera que no es tatua es deu sentir un lluç –que és peix tebi– a les cuines ferotges. No parlo des del prejudici, sinó des de la descripció.
Cultivar l’aspecte agressiu és contemporani. No només amb les marques a l’epidermis, sinó amb altres afegitons de pirata.
La culpa és d’Anthony Bourdain (1956-2018) i aquell llibre que va publicar l’any 2000 (¡23 anys!) amb èxit planetari: ‘Confesiones de un chef’.
Ha entusiasmat diverses generacions de cuiners i ha dibuixat a cop de matxet el retrat d’una part de l’ofici, el rocker, i ja passadet de moda: la violència, les drogues, l’alcohol, el lloc de treball com a sentina.
I res d’això és mentida, només que està en retrocés: o ho hauria d’estar.
Un cuiner, en una conversa recent, em recorda la impressió que li va causar el volum –i d’aquí venen aquestes línies– i com li va donar una visió dopada de la professió
La culpa no és d’Anthony Bourdain, que va tenir un mal final, sinó dels que el van llegir i el van interpretar com el relat d’un heroi.
El primer xef macarra dels nostres temps va ser un altre, Marco Pierre White (1961), retratat a la coberta del llibre ‘White heat’ (1990) com si s’acabés de llevar o encara no hagués anat a adormir, la cara regirada i els cabells de coixí.
Pot ser que la mort de Bourdain també fos el final –el principi del final– d’aquesta pertorbació.
En realitat, aquest text no té res a veure amb els tatuatges –que cada un faci el que vulgui amb el seu cos–, sinó amb la necessària desaparició del xef tòxic, tingui la pell immaculada o tacada.
Notícies relacionadesAquesta gent tirànica i atrabiliària no té lloc a les cuines.
Ni en la vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Tribunals El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton
- 57.000 persones cribrades El test de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per detectar càncer de còlon, segons l’estudi més gran fins ara
- Pressupostos prorrogats El Govern avisa que no es podrà mantenir la gratuïtat de Rodalies sense un nou suplement de crèdit
- BÀSQUET Chimezie Metu s’operarà d’una greu lesió la setmana que ve als EUA
- Motociclisme Jorge Martín: "Aquest no és el meu Mundial, serà l’any que ve"
- Moda Rita Miller Atelier ‘capbussa ’ les seves nòvies en un spa de luxe
- CRÍTICA Rosario transforma un vell dolor en celebració
- Novetat discogràfica Maria Hein en mode samurai