Bar Monry’s, el penúltim restaurant d’un pilot de F1

Tot i que continua menjant fora de casa, ara té el consol i l’orgull de fer-ho als seus locals: l’italià Bene Assai (doctor Carulla, 61), el mediterrani –amb algun plat basc– Claudia (Bigai, 3) i l’acabat d’obrir Bar Monry’s (Doctor Fleming, 27), consagrat a les tapes sense pretensions gastronòmiques, però amb bon producte. Passat l’estiu n’afegirà un quart, l’Olaberria, un basc que ocuparà l’espai de l’històric Abasolo Etxea (Marià Cubí, 190).

Esperit competitiu

Els aficionats més apassionats de l’automobilisme saben qui és aquest alacantí afable. Per als que no tinguin ni idea de qui és, n’hi ha prou amb resumir el seu extens currículum al volant per adonar-se’n que va ser un crac i que té molt mèrit haver canviat de registre i no descarrilar en la primera corba de la seva carrera com a restaurador, malgrat que el seu primer projecte es va gripar per culpa de la pandèmia. Havia adquirit el Bene Assai setmanes abans que el país tanqués pel coronavirus. Però el seu esperit competitiu va salvar la situació.

El 2005, Vallés va ser nomenat pilot revelació al quedar segon en les World Series, l’avantsala de la F1. D’allà va passar a ser provador el 2007 de Spyker (actualment Aston Martin, amb qui corre Fernando Alonso) durant un parell d’anys. El 2008 va participar en les 24 Hores de Le Mans enrolat en l’Epsilon Euskadi al volant del primer prototip espanyol. El 2009 va guanyar la Superleague Formula, aquell campionat de monoplaces que representaven clubs de futbol (ell portava els colors del Liverpool, un red devil sobre rodes). I el 2010 va aconseguir un seient titular en l’equip de F1 americà USF1, però va fer fallida a última hora i no va poder competir en el gran circ.

Després va fundar la seva pròpia escuderia, AV Fórmula, amb la qual va guanyar les World Series el 2016, i es va convertir també en mànager de pilots entre el 2012 i el 2018.

Tornem a la gastronomia. Aparcats els bòlids, ara no arriba a les velocitats supersòniques d’abans, però continua amb l’adrenalina al màxim, circulant de restaurant en restaurant com qui para als boxes a canviar rodes per controlar que cap d’elles derrapi (tots s’ubiquen a la zona alta de Barcelona).

De moment els condueix amb èxit, si bé la seva experiència en aquest món no anava més enllà que la d’un gurmet que ha tastat de tot i més. Ni tan sols compta amb ajudes financeres ni assessories externes.

Té mèrit. Ho demostra de nou al petit Bar Monry’s, la seva última obertura en una zona on abunden les franquícies. Allà proposa una àmplia carta de platillos mediterranis en la qual prioritzen els sabors amables i que s’acompanya d’una oferta de vins tan interessant com solvent, de la qual pots demanar una quinzena a base de copes.

Notícies relacionades

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

¿Què passa si menges olives cada dia?

Triomfen les suaus gildas amb anxoves de Santoña, el melós carpaccio de gamba, la truita de patates feta al moment, les croquetes (la de pulled beef és del millor que té la ciutat), les barquetes (molt bona la de tonyina i alvocat, gairebé delicada la de sobrassada de Mallorca, formatge de Maó i mel) i els daus de filet saltejat amb patates amanits amb allioli casolà.

No sembla que Vallés tingui por en aquesta aventura empresarial, com tampoc el tenia a la pista. De fet, acaba de quedar-se amb Abasolo Etxea, un històric de la zona alta al qual li canviarà el nom. Es dirà Olaberria i apostarà per la cuina basca amb producte excel·lent. Un altre restaurant. Un altre estil de cuina. "És que, si no, ¡m’avorreixo!". Calcula que a l’octubre encendrà el semàfor verd i podrà arrencar el seu nou projecte. ¡Apartin-se, que aquest home no sap frenar.