El viatge d’un català, d’una japonesa i els seus plats nipons

I tan "senzill" com que Aya abandonés la seva feina com a consultora de bancs i es reinventés el 2017 com a pastissera, reivindicant els seus orígens per fer-se un lloc aquí, i obrís la pastisseria Dolç i Taíno, al carrer Riera de Sant Miquel, que va haver de tancar, víctima de la pandèmia.

I tan "simple" com no desistir en l’afany, perquè el Daniel és a l’ombra fent de tot menys cuinar i servir, perquè continua amb la seva feina de consultor informàtic, i convèncer l’ajuntament de Barcelona perquè els concedeixin l’explotació de la cafeteria-restaurant del centre cívic Vil·la Urània amb els seus plats japonesos i algun toc de fusió, sempre de racions i preus generosos amb les butxaques famèliques. Serveixi d’exemple un bol d’udon, que omple el pap que fa goig: costa 13,90 euros amb acompanyament i beguda inclosos.

I així va aquesta parella, que compta amb el suport del xef Adrià Subirana, jove i apassionadíssim cuiner que aterra les receptes casolanes que proposa la cap perquè puguin servir-se sense problemes en aquest bonic local, amb tranquil·la terrassa i recollit porxo, que va acollir la casa del primer director de l’Observatori Fabra, l’astrònom Josep Comas. "Formen un tàndem superpotent", apunta Casanova.

En aquest lloc, ara, en comptes de mirar al cel es mira al Japó amb plats sensacionals com el pollastre balsàmic (contracuixa estofada amb vinagre balsàmic i soja sense gluten, verdures, bolets xiitake i arròs), el porc esfilagarsat a l’estil Hayashi (estofat tradicional que incorpora tomàquet amb sofregit de verdures de temporada i arròs), l’udon, que canvia cada mes (boníssim el de carbonara a l’estil nipó que tenen a la cartellera aquests dies), el curri japonès de gall dindi, verdures i bolets.

I, és clar, la pastisseria que tant dominen: des del pastís nacional (el short cake, un pa de pessic amb maduixes i nata) fins al pastís de formatge de te matxa... Amb el seu treball, s’han convertit en un referent fins al punt d’animar workshops de cuina al Saló del Manga. ¡I sense poder cuinar in situ!

Tret de sopars, ofereix esmorzars i berenars amb propostes més nostrades, siguin pastes, entrepans, biquinis o tapes. Però en els dinars manen els sabors nipons. Funcionen a base de menús (d’udon de plats clàssics japonesos i d’amanides, amb guarnicions i begudes per completar-los). "Cobrim costos; no és un lloc per fer negoci", explica la parella, que, no obstant, s’ha postulat per portar l’espai gastronòmic del centre cívic Mas Guinardó. "Des de la terrassa es veu el mar", sospira Subirana.

Notícies relacionades

Quin error anar-hi i no tastar el lluç

¿Què passa si menges olives cada dia?

Continuen fent el seu camí, però continuen sense tenir clar el destí final. ¿Un altre centre cívic? ¿Per què, Daniel? ¿Per què, Aya? Respon ell: "Perquè ja sabem com funciona malgrat les moltes restriccions que implica, com no poder obrir de nit ni treballar a l’agost ni penjar un cartell perquè ens vegin des del carrer. Perquè ens fa por saltar a un restaurant propi, que necessita molta inversió i un nivell de problemes que m’obligarien a abandonar la meva feina, que és estable. I perquè ens dona molts maldecaps però ens agrada, és divertit, és maco".

Insisteixen que no saben on els portarà Kasa Hanaka, però no fa falta preguntar més. L’important és el viatge en si mateix. I aquest que es fa fins al Japó des d’una caseta de Sant Gervasi val molt la pena. "La veritat és que, si tanquem algun dia, ho farem amb l’orgull d’haver viscut una aventura espectacular".