Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana

Catalunya ha sigut escollida Regió Mundial de la Gastronomia aquest 2025, però per arribar a aquest nomenament planetari hi ha hagut molts passos per aconseguir-ho des de fa molt, molt temps. Un dels grans de sorra que van contribuir que la cuina catalana sigui coneguda més enllà del Pirineu el va posar Montse Guillén, que ja el 1984 va obrir Internacional a Nova York, un restaurant on servia pa amb tomàquet i vi amb porró, cosa que flipava clients como l’actor Robert de Niro, la cantant Madonna, els artistes Andy Warhol, Keith Haring i Jean-Michel Basquiat, l’alcalde de la ciutat, Ed Koch... La cuinera, parella de l’artista multidisciplinarAntoni Miralda, guardonat pel seu art comestible amb el premi Velázquez i que va casar les estàtues de Colom i de la Llibertat, ha mort aquest dissabte als 79 anys.

La restauradora, a qui Àngel Casas va definir en una entrevista el 1985 com «la catalana més internacional del moment», recordava fa uns anys a aquest diari com va sorprendre a la ciutat dels gratacels «el primer bar de tapes», que a falta de pernils penjava bacallà sec, exhibia porrons i servia en cassoletes de fang mongetes amb botifarra i gambes amb cap amb allada. En realitat, era una obra d’art més de Miralda.

800 clients i 6.000 tapes al dia

«Ningú s’esperava aquest èxit. Fins i tot es va publicar una crítica al ‘New York Times’». Cada dia congregaven 800 persones, servien 6.000 tapes i es va convertir en ‘the place to be’ per a artistes i actors. «Robert de Niro vivia al costat, a prop hi havia la discoteca de Warhol, Michael Douglas venia amb la seva dona, que era mallorquina...», rememorava en el programa ‘Bàsics’ de BTV fa uns mesos. «Allà no coneixien les tapes, i els colava la cuina catalana en platillos».

Aquell establiment de tres pisos situat al barri de Tribeca només va estar dos anys obert, però va deixar empremta a la ciutat dels gratacels. Tampoc van durar gaire els que va inaugurar a Miami, Bigfish i Barcelona, sempre amb un toc creatiu. Fins i tot ho va intentar al Japó amb Barna Crossing.

Abans de l’aventura americana, a finals dels 70, aquesta filla de restauradors que a Can Borrell servia menjar a excursionistes que passaven per Meranges (Cerdanya) va estar a La Venta, casa més que centenària que continua donant menjar al Tibidabo. L’havia comprat el seu amic Fernando Amat, amo de Vinçon, que li va proposar treballar-hi. Seva va ser la idea de deixar la cuina a la vista de la clientela.

Després del «xiringuito a la muntanya», en paraules del mateix Amat, la cuinera va obrir a la capital catalana el seu propi negoci, MG Montse Guillén, al carrer de Marià Cubí. No hi havia restaurants amb nom de dona en aquella època. «No veia la diferència entre cuinar a casa teva i en un restaurant. Si tens 15 convidats a casa per Nadal ja és un minirestaurant», deia.

Un joveníssim Fermí Puig en el seu equip

Allà es va avançar als gustos de l’època: en una època en què no hi havia oferta japonesa a la ciutat, ella proposava amanida de peix cru («però la gent no la volia»), sopa d’alvocat... Tenia en el seu equip un joveníssim Fermí Puig, que acabava de fer la mili on havia conegut Ferran Adrià, i el grafisme era de Javier Mariscal.

Ella proposava als artistes menjar gratis a canvi d’una de les seves obres, amb què decorava l’establiment. Així va conèixer Miralda, amb qui se’n va anar als EUA el 1982.

La fundació FoodCultura

Notícies relacionades

Marta Cortizas, del Celler de Can Roca, guanya el campionat d'Espanya de Sommeliers

¿Quins són els 10 plats típics (i imprescindibles) de Setmana Santa?

L’any 2000, Guillén i Miralda van posar en marxa FoodCultura, una fundació sense ànim de lucre que investiga i barreja la cuina amb l’art, la ciència, el ritual, la tecnologia, el consum, la cultura pop i l’antropologia.

«Se n’ha anat una pionera de la cuina a Barcelona, Catalunya i Espanya, una reina de les ‘performances’ gastronòmiques, de la sala, dels sabors i dels somriures», ha lamentat la gastrònoma Núria Garcés, que ha comunicat la seva mort.