La marató a Viquipèdia #GastrónomasBNE puja 50 articles sobre gastrònomes oblidades

Mig centenar d’articles vinculats a les dones gastrònomes han entrat a Viquipèdia en espanyol després d’una ‘editatona’, una convocatòria d’edició col·lectiva celebrada a la Biblioteca Nacional en què han participat 26 persones, per visibilitzar el seu llegat.

Segons ha informat aquest dijous la BNE, l’‘editatona’ #GastrónomasBNE, celebrada el 14 i 15 de setembre dins del marc de l’exposició ‘Emilia Pardo Bazán: el repte de la modernitat’ pel centenari de l’autora i també gastrònoma, ha servit per difondre el llegat de les dones en la gastronomia a través dels segles i per destacar el valor del seu treball en els diferents camps que componen la cultura culinària.

Dos receptaris de Pardo Bazán

Perquè ningú sospitava que una escriptora com Emilia Pardo Bazán pogués incloure en la seva ‘Biblioteca de la Dona’ dos receptaris amb què va compondre dues de les millors obres culinàries d’Espanya, desconegudes encara pel gran públic i sense presència fins ara a Viquipèdia. I ara ja és possible aproximar-se a ‘La cocina española antigua’ (1913) i a ‘La cocina española moderna’ (1917) a través de l’enciclopèdia més gran del món, explica la BNE.

Els 26 participants voluntaris en l’‘editatona’ han creat mig centenar d’articles a Viquipèdia i n’han millorat set que ja existien, per donar visibilitat en l’espai digital a totes aquestes dones vinculades amb la gastronomia. I al costat de Pardo Bazán, figuren ja a Viquipèdia l’asturiana Esther Manzano i la madrilenya Pitila Mosquera, així com periodistes i cronistes com ara Carmen Casas, Ymelda Moreno i Paz Ivision.

Igual ha passat amb diversos receptaris i les seves autores, moltes d’elles invisibles i fins i tot invisibilitzades històricament malgrat haver format part de la vida diària de les famílies a través de receptes transmeses generació rere generació, recorda la BNE, que cita María Rosa Calvillo Teruel i el seu ‘Libro de apuntaciones de guisos y dulces’ (1740), el primer receptari espanyol firmat per una dona.

També l’obra d’Eladia Martorell ‘Carmencita o la buena cocinera’ (1899) o la recetarista Ana María Herrera, a qui durant anys se li va esborrar intencionadament la seva autoria.

Grans gastrònomes estrangeres

També s’ha volgut pal·liar el buit de grans gastrònomes estrangeres, de tal manera que alguns exemples que ja es poden consultar en castellà són els de les nord-americanes Alice Waters i Samin Nosrat, la marroquina Fatéma Hal, l’egípcia Claudia Roden i la mexicana Abigail Mendoza, entre altres gastrònomes d’Europa, Àsia, l’Àfrica i Amèrica.

L’‘editatona’ #GastrónomasBNE és una iniciativa del col·lectiu Los Recetarios i la Biblioteca Nacional d’Espanya, promogut per Wikimedia España, l’Acadèmia Madrilenya de Gastronomia i Arxius Provincials de Madrid, organitzada amb el suport de The Foodie Studies i del màster Masterñam de la Universitat de Cadis.

Notícies relacionades

Cuineres: elles són les caps

8-M: l’experiència de 8 dones de la gastronomia i el vi

Segons la presidenta de Wikimedia España, Florència Claes, «a Viquipèdia reduir les bretxes en general, i la de gènere en particular, és essencial per aconseguir que les contribucions de les dones es visibilitzin. Les dones van existir i existeixen, només que se les ha ocultat sistemàticament i, afortunadament, cada vegada hi ha més persones traient a la llum aquestes dones i les seves contribucions».

Per a la Biblioteca Nacional d’Espanya «és un veritable honor contribuir al patrimoni cultural amb aquests continguts, imprescindibles per entendre no només la nostra gastronomia, sinó també la nostra cultura i la nostra història».