8-M: un rebost de productes gurmet molt femení

Al Camp de Tarragona, les germanes Ester i Irene Gomis van decidir agafar les regnes de la producció agrícola de la seva família, després d’anys dedicades a altres oficis lluny de les terres, per convertir-la en un nou model de negoci d’èxit al sector: Ca Rosset. Seguint la màxima de comerç just, cultiven productes típics de la zona: avellanes, olives i ametlles. Avui comercialitzen fruita seca i oli per al client final, a través de la seva botiga ‘online’, en botigues gurmet i també al canal de restauració. L’Ester assegura que veure una dona al camp ha sorprès a més d’un. «Quan arribes pujada al tractor, et miren de manera estranya. Però els mateixos problemes de gènere te’ls trobes en altres sectors. ¡El problema és que estem en un món masculinitzat!», assegura.

Tot va començar amb un llimoner enganxat a la façana d’una casa de Torrent. Georgina Regàs va començar a aprofitar-ne les llimones, primer per fer sucs, després cremes, sorbets o pastissos, fins que un dia una amiga anglesa li va donar una recepta de melmelada de llimona. La Georgina no havia fet mai una melmelada ni una confitura, i va entrar en un món que desconeixia per complet i que la va fascinar. Així va començar. El 2004 va inaugurar el Museu de la Confitura. Un projecte singular i únic, on es poden descobrir tots els detalls d’aquest producte convertit en art per la seva impulsora. Però no només és saber, també és sabor.... S’ha unit a ella Teresa Millàs Chia, que elabora més de 100 referències de confitures, melmelades i gelees. ¿Algunes de les seves creacions més originals? La confitura de cirera, ceba i pebre; la de tomàquet amb formatge d’ovella i flor d’orenga; el ‘chutney’ de mango; la gelea de gintònic o l’estrella de la casa: la melmelada de taronja amarga.

Núria Baucells sempre ha sentit la crida del camp, i en especial del cultiu amb finalitats d’autoconsum. De fet, tot va començar amb un hort i quatre gallines per omplir el rebost. La seva inquietud la va portar a formar-se en agricultura i ramaderia, i es va llançar a criar pollastres. Així és com va muntar Debosc amb la seva parella, una empresa que va vent en popa i que està especialitzada en la criança de pollastres a l’aire lliure i al bosc de muntanya, de forma 100% natural i ecològica. Ven a particulars, botigues i negocis de restauració. 

Miso, ‘hishio’, ‘amazake’, ‘shio koji’... No hi ha dubte que parlem de productes del receptari japonès. Però, tot i així, els condiments i ferments artesanals, sense additius i vius base del fong koji (un fong japonès), de Ma! s’elaboren a Catalunya a base de cereals i llegums locals. María José Mantilla, cuinera colombiana establerta a Barcelona, és l’artífex d’aquesta empresa amb seu a la capital, amb uns productes lloats per xefs de tot el país. Ella assegura que «com a dona, jove i immigrant», li va costar molt guanyar-se credibilitat al sector, però ho va aconseguir gràcies a la qualitat del seu treball, a la inversió en R+D, a l’aposta per un projecte circular i a la cura que posa en tots els detalls. Gràcies a aquestes característiques, totes, molt femenines, «he aconseguit fer-me un nom», afirma. Tot i així, Mantilla assegura que «sempre hi ha una relació de gènere al sector. «Sempre s’espera una altra cosa de nosaltres, i no se’ns pren tan seriosament per fer negocis, desgraciadament». 

Al Mas de Santa Creu, a Riudoms (Baix Camp), es produeix oli d’oliva verge extra ecològic, equilibrat i untuós, amb olives arbequines. Vuit generacions d’agricultors s’han succeït en aquestes terres i l’arribada a la família de Janira Villar, amb experiència professional com a executiva en una companyia, va marcar l’inici del desenvolupament d’aquest oli amb una visió més empresarial, però, no obstant, respectuosa amb la terra i el producte. Avui compta amb cinc tipus d’oli d’oliva ‘premium’ per cuinar, per a la taula o per fregir. Però, és més, també han inclòs a la seva producció fruita seca i pollastres d’agricultura ecològica i regenerativa.

L’avi Daniel va ser qui va començar a criar abelles per produir mel i va transmetre la seva passió i saber a la seva neta, l’Ester. Ella és qui capitaneja en l’actualitat Mels Cal Pastoret, que s’ha convertit en un negoci dedicat a l’apicultura que produeix mels artesanals naturals i que van variant segons la temporada (com, per exemple, de castanyer, de romaní, d’alta muntanya, de flors, de tarongers...) i productes derivats com cera, pol·len o pròpolis. 

Vidorra és un vermut i és l’ambient que ofereix el seu lloc d’origen: l’Empordà, concretament el celler Mas Vida. «Un dia, passejant entre les vinyes, ens vam adonar que estàvem envoltades de les plantes pròpies de l’elaboració del vermut. Amb el seu caràcter agrest, combina la força de la tramuntana i la serenitat de la lluna i el sol», descriu la cuinera Iolanda Bustos. Una connexió absoluta amb la natura que només podia ser obra de la xef de les flors, que ha elaborat aquest vermut de caràcter purament empordanès.

Maria Soler és qui porta les regnes de la marca L’Art de la Conserva des de l’any 2010. Una botiga i obrador ubicats a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), des d’on firma una gamma artesana de vinagres sense conservants per als quals tria acuradament fruites i vegetals de temporada, proximitat i madurats a l’arbre. N’hi ha de fruits vermells, pera, figues... ¡Per a tots els gustos!

Zoe Valero és un dels noms més destacats del panorama dolç contemporani. Va trepitjar els talons al seu progenitor, un empresari i reboster impulsor del reconegut torró d’Agramunt, amb indicació geogràfica protegida pròpia. Nascuda en una família dedicada a aquest negoci (el pare estava a l’obrador, la mare era el cap pensant de la presentació de la marca i els productes), va tenir clar que seguiria amb l’ofici, i es va decantar també per l’obrador. Però ha aportat una empremta personal i d’èxit a Torrons Fèlix: mentre el pare segueix al càrrec de les referències clàssiques, ella ha revolucionat el sector amb les seves innovadores i selectes creacions d’autor, exquisides i originals, marcades per l’ús de la xocolata. «Hem convertit aquest producte estacional en un dolç que pot consumir-se tot l’any», assegura la Zoe, que també explica que gairebé tot el seu equip és femení. «La meva aportació a l’empresa ha sigut quant a producte, però també quant a sensibilitat. Sempre m’envolto de dones, fins i tot per als serveis que requereix l’empresa, és la meva manera de donar oportunitats en un món en què elles no sempre tenen les mateixes que els homes», explica. 

Els formatges artesanals de Serrat Gros, Lo Pebrat i Lo Cadinell, a base de llet de cabra, són alguns dels més premiats de Catalunya, procedents de la vall de Tuixent La Vansa. Una marca que va néixer de la mà d’una dona, Eulàlia Torras, el 1980, i que perdura en l’actualitat gràcies a una altra mestra formatgera, Mercè Lagrava, que ha agafat el relleu de l’empresa amb el seu marit, Raül Alcaraz (també mestre formatger). També elaboren formatges frescos i iogurt.

Cinc generacions al capdavant del món del gelat, des d’Ibi (un poble d’Alacant) fins a Salou, diuen molt de la mestria amb què s’elaboren els gelats artesanals de La Ibense, amb diversos establiments en aquesta localitat de la Costa Daurada. Però a La Ibense no només tenen gelats: hi ha també xocolata, pastissos, torrons, orxata i una sèrie de creacions d’autor que, dia a dia, surten de la imaginació de Raquel Vilaplana, actualment al capdavant del negoci. Solem trobar-la traginant entre cremes i sabors, caminant per Salou d’un local a l’altre, escoltant les opinions dels clients, creant nous productes i, en definitiva, treballant dia a dia per mantenir el segell de qualitat que ha caracteritzat sempre els gelats de La Ibense, un establiment emblemàtic de Salou des de fa més d’un segle.

La Núria i la Roser són les germanes que hi ha darrere del projecte Castanyer Serra, una pastisseria d’Hostalric famosa, entre altres coses, pels seus populars ‘racons’. Es tracta d’unes galetetes d’avellana, boníssimes, que representen diferents racons representatius d’aquesta localitat, que es venen com xurros entre una població desitjosa de clavar queixalada, posem per cas, a l’església de Santa Maria. Elles són la segona generació al capdavant d’aquest negoci que van obrir els pares fa més de 20 anys, de manera que combinen les receptes de dolços tradicionals amb d’altres de més transgressores, símbol dels nous temps. El seu pastís de formatge és famós en quilòmetres al voltant.