Julio Basulto (nutricionista): «Els nens mengen merda i provocarà que visquin menys que els seus pares»

Al llarg de les més de 300 pàgines, Basulto fa un diagnòstic immisericordiós de l’actual patró d’alimentació a la nostra societat i fa caure idees fermament arrelades en l’imaginari col·lectiu. Rescatem algunes de les afirmacions més contundents d’un llibre que ve disposat a remoure consciències –i a canviar maneres de menjar–.

Durant anys i anys, els missatges de les autoritats s’han centrat a recomanar que mengem aliments saludables, una cosa que, segons l’opinió de Basulto, resulta poc efectiva. «Això ha implicat petits increments en el consum de fruites i verdures però s’ha anar per una altra banda: el que s’ha de dir a la societat és quins productes són perjudicials per reduir-ne el consum. Per menjar millor, has de ser conscient de quins són els subproductes que són pitjors per a la teva salut. I aquests són els ultraprocessats!.

Basulto reflecteix al llibre que més d’un terç de les calories que consumim diàriament els espanyols provenen d’aquest tipus de subproductes que es resisteixen a una definició única: «n’hi ha una que s’acosta bastant i que diu que un ultraprocessat és tot aquell que ens resulta difícil dir-ne els ingredients que el formen», explica.

No tot el que no és un ultraprocessat és bo per a la salut. «És com si diem que quan neva fa fred i, a partir d’aquesta idea, arribem a la conclusió que, si no hi ha neu, tampoc fa fred», diu Basulto, que utilitza nombroses comparacions i metàfores explicatives al llarg del llibre. «El pernil ibèric, per exemple, és un processat i no un ultraprocessat, però això no vol dir que sigui saludable i que puguem menjar-ne tant com vulguem».

Tot i que soni a galimaties, aquesta idea s’explica clarament a partir del principi de seguretat alimentària: «tots els productes que prenem compleixen una legislació i una sèrie de normes que fan que no ens morim per menjar-los directament. Però compte, si es tracta de productes malsans és molt possible que ens matin a llarg termini», sentencia Basulto. Una dada demolidora: cada any, 11 milions de persones moren al món a causa d’una mala alimentació.

«Espanya és un aiguamoll d’aliments»

El bressol de la dieta mediterrània, l’hort d’Europa... Espanya sempre ha sigut considerat com un dels països en què millor es menja del món. No obstant, Basulto ressalta que és «un aiguamoll d’aliments, o un lloc en què, tot i que existeix la possibilitat de comprar menjar saludable a un preu raonable i d’accedir-hi amb facilitat, hi ha una monstruosa inundació de productes malsans que fa que sigui més fàcil que n’acabem comprant un que una poma o un enciam».

Això sí, la situació és molt pitjor als anomenats «deserts d’aliments» d’algunes zones de països com els Estats Units, on «els aliments de veritat, o bé brillen per la seva absència davant els ultraprocessats, o es poden trobar però només a preus desorbitats».

Durant la seva investigació per escriure ‘Come mierda’, Basulto va comprovar que el nombre d’anuncis de productes malsans als barris rics és molt menor que als barris pobres, sotmesos a «els missatges d’un màrqueting agressiu i depredador que promociona productes de mala qualitat amb embolcalls cridaners i de colors». Per tant, menjar bé és també una qüestió de classe social, i estan molt més exposades les rendes baixes a la ‘merda’ o a la «cosa mal feta o de mala qualitat, tal com la defineix la RAE», recorda Basulto.

Una de les armes més efectives d’aquest màrqueting depredador de què parla Basulto és l’«efecte d’halo» que fa que «si veus que uns cereals per esmorzar o una peça de brioixeria industrial estan enriquits amb ferro, vitamines o fibra... tendeixes a pensar que aquest producte és saludable quan no ho és». Per dir-ho així, aquest ‘halo’ ens ‘enlluerna’ i ens porta a menjar un ultraprocessat que, en realitat, «és ric en sal, sucres i greixos».

Basulto aixeca aquí per primera vegada el dit acusador per explicar que «els veritables responsables són els governants que permeten això», i recorda que no es tracta de fer que se sentin culpables «els que mengen malament, sinó aquells que permeten que aquestes persones mengin malament».

«Els superaliments no existeixen»

Baies de goji, llavors de xia, kombutxa... cada dia un nou producte suposadament «miraculós» apareix en escena per prometre la lluna a canvi del seu consum. «De res serveix consumir-ne algun si continuem incloent en la nostra dieta productes malsans», comenta el nutricionista. Dit d’una altra manera: «¿Existeix Superman? No. ¿I els superaliments? Doncs tampoc».

I els probiòtics també s’emporten unes quantes «bufetades» de Basulto, segons ell mateix reconeix: «Es dediquen milions a la seva promoció i a fer estudis que no han acabat de demostrar que tinguin beneficis per a la salut de la població en general».

Al llibre, Basulto dona algunes dades que esglaiaran aquells que pensen que «no passa res» per prendre «una cerveseta al dia». El 2020 es van detectar 41.300 càncers entre aquelles persones amb un consum d’alcohol lleu i la quantitat puja a 100.000 entre aquells que van tenir un consum moderat. «Tota beguda alcohòlica hauria de portar una etiqueta que advertís això. No es tracta de prohibir el vi o la cervesa, sinó de protegir el dret del consumidor a ser informat».

Una de les frases que Basulto considera més ‘cuñadistas’ és la que estableix que «s’ha de menjar de tot». El nutricionista la nega amb una lògica aclaparadora: «Entra a qualsevol supermercat i mira de seguir aquesta màxima: al costat dels aliments com ara fruites i verdures trobaràs productes ensucrats, begudes alcohòliques, xocolatines al costat de les caixes de pagament... No hi ha cap evidència científica que digui que menjar de tot sigui més saludable. Al contrari, es relaciona amb una taxa més gran d’obesitat».

Basulto demana a les autoritats que donin «un cop de puny a la taula» i que prohibeixin que rostres coneguts de tota índole facin publicitat de productes malsans. «Els famosos perjudiquen seriosament la salut, perquè la nutrició és una ciència, no una cosa del que tothom pot parlar lliurement».

Una altra veritat esculpida en marbre a què toca fer-li una volta. «¿Saps a qui li interessa continuar dient que l’esmorzar és l’àpat més important del dia? A aquells que ens venen ultraprocessats per a l’esmorzar, des dels cereals fins a les galetes», diu Basulto. És més, l’autor de ‘Come mierda’ afegeix que «obligar a esmorzar algú que no té gana a aquella hora pot fer que augmenti de pes». I és que no, no tothom s’aixeca amb una gana voraç al matí.

Notícies relacionades

Gastronomic Forum i All Those Food Market, a l’agenda gastro de novembre

El millor formatge del món és noruec

Una de les conseqüències més funestes de l’actual model d’alimentació és l’evidència «per part de l’OMS, però també de la Comissió Europea, que l’actual generació de nens viurà menys que la dels seus pares,» es lamenta Basulto.

El nutricionista opina que un nen amb mals hàbits alimentaris té més possibilitats de convertir-se en un adult consumidor d’ultraprocessats. «El resultat serà una població adulta amb més nivells d’obesitat i patologies associades que van en detriment de la salut», resumeix Basulto. Un problema de pes, mai millor dit.