El dia que Raül Balam va dir al seu pare: «Tens un fill ‘maricon’» | Mesa para dos

És difícil que un personatge públic se sinceri de tal manera en una entrevista com ha fet Raül Balam amb Pau Arenós per a la primera de les entregues de la sèrie ‘Mesa para dos’, que patrocina Familia Torres. El xef de Moments parla a cor obert amb el periodista gastronòmic d’EL PERIÓDICO mostrant tots els moments foscos que ha passat. La sortida de l’armari, l’intent de suïcidi, la drogoaddicció, els problemes amb la seva mare quan va començar a treballar al Sant Pau... Per sort, en la seva vida regna la llum i la felicitat, i ho explica tot alliberat de tant dolor en l’entrevista gravada per Zeta Media Lab.

Un dels moments més durs que Balam confessa a Arenós és l’intent de suïcidi per «cridar l’atenció», perquè la pilota se li estava fent «molt gran». Aquesta pilota era l’homosexualitat que ocultava. Era conscient de les seves inclinacions des que tenia ús de raó, però tenia nòvia («La Ruth, la bondat en persona, continua sent la meva amiga») i no s’atrevia a sortir de l’armari. ¿La raó? «Pensava que la societat esperava de mi que tingués una nòvia i em casés i tingués fills».

Fins que un dia ho va fer després d’un procés en què sempre es posava traves ell mateix. «Vaig deixar la Ruth, i em vaig tancar a l’habitació. Plorava i plorava i va entrar el meu pare i em va dir: “Què et passa, que la teva mare i jo estem desesperats”. I li vaig respondre: “Que tens un fill ‘maricon’”». La resposta del seu progenitor va ser definitiva: «¿Per això plores? ¿Vols que anem agafats de la mà al banc i mirem el que tenim al compte? Llavors sí que ploraràs. Mira, fes el que vulguis amb la teva vida però respecta i tot anirà bé».

Allà es va acabar el problema. Quan es va creuar amb el seu avi matern, l’avi Ramon, li va dir: «Em fas tanta pena Raül... Acabaràs la vida sol». El xef, per fi desacomplexat, li va respondre: «Potser acabaré sol, però feliç». L’avi va haver d’admetre que tenia raó. «Allà es va acabar tot», recorda Balam.

Llàgrimes pel tancament de Sant Pau

Va vessar moltes llàgrimes fins que va sortir de l’armari. També va plorar el 2018 pel tancament del Sant Pau, que tenia tres estrelles Michelin. «Vaig trigar un any a tornar a entrar aquí, m’emociona molt. No és una cosa, és com un germà, el Sant Pau soc jo; quan van obrir jo tenia 11 anys i he crescut, he jugat, he rigut, he plorat, m’he enfadat, he evolucionat, he renascut aquí». Ara es dirà Cuina Sant Pau, el dirigirà ell i no tindrà res a veure amb aquell tres estrelles que els seus pares van portar a l’Olimp. Però això és una altra etapa de la seva vida que està per escriure. La que ha escrit fins ara és impressionant. En tots els sentits.

Sobretot sabent que ha superat una drogoaddicció. «Tinc una malaltia: soc un addicte i ho seré tota la vida. Addicte a totes les substàncies psicoactives, des de l’alcohol a fins drogues que he provat i que no he provat, perquè els meus transmissors del plaer no connecten, i al no connectar jo mai en tinc prou», resumeix el cuiner amb una sinceritat que aclapara.

Notícies relacionades

Els millors xefs t'ensenyen a cuinar a casa

Els millors vins catalans per començar l'any: 4 negres i 1 rosat

Al ‘podcast’, més extens que l’entrevista en vídeo que s’ha publicat aquest diumenge, recorda que es drogava amb qualsevol excusa. «Un bon servei, un mal servei, un casament, un funeral, unes sabates noves... Em va portar a una soledat extrema, vaig caure en una depressió i vaig deixar de treballar».

Fins que el van portar a un centre de desintoxicació i va començar a canviar la seva vida. Un relat amb confessions que gelen la sang i que, afortunadament, té un final feliç.