Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | Mesa para dos

Una entrevista a cor obert. Així ha sigut la trobada que ha mantingut Raül Balam amb Pau Arenós per a la primera de les entregues de la sèrie ‘Mesa para dos’, que patrocina Familia Torres. El xef de Moments s’ha sincerat amb el periodista gastronòmic d’EL PERIÓDICO sense ocultar els tràngols més foscos de la seva vida: això és, una drogoaddicció de la qual ha sortit i de la qual es manté allunyat gràcies a una nova vida, en què regna un ordre que, fa anys, era pur caos.

«Tinc una malaltia: soc un addicte i ho seré tota la vida. Addicte a totes les substàncies psicoactives, des de l’alcohol a drogues que he provat i que no he provat, perquè els meus transmissors del plaer no connecten, i al no connectar jo mai en tinc prou», resumeix el cuiner amb una sinceritat que aclapara.

L’entrevista, gravada per Zeta Media Lab, està trufada de frases d’impacte, de les quals gelen la sang. «Malgrat tenir una infància molt bona, però no era feliç amb la meva vida», arrenca per dir, poc després: «El final va ser patètic, no podia viure sense això».

I ‘això’ eren l’alcohol i la cocaïna. «No sé com treballava, la meva mare diu que he tingut un àngel de la guarda molt bèstia perquè no sé com he arribat a tenir èxit amb tot allò», recorda. I explica que la drogoaddicció «és una malaltia, tal com la contempla l’OMS, però la gent ho entén com un vici, i està en tots els àmbits». Fins al punt d’assenyalar els seus pares com els seus «primers camells»: «L’alcohol és una droga legal i els meus primers camells van ser els meus pares, en el sentit lúdic, perquè la beguda està en la societat».

Que lluny queden els temps en què s’entregava a la droga amb qualsevol excusa. «Un bon servei, un mal servei, un casament, un funeral, unes sabates noves... Em va portar a una soledat extrema, vaig caure en una depressió». Fins que va arribar al centre de desintoxicació després de mig any en què havia tocat fons, entre finals del 2012 i març del 2013. «Va ser horrorós, els meus pares veien que tenia un problema, intentaven ajudar-me, protegir-me... però em vaig aïllar». Al centre hi vam posar nom: «Vaig veure que és una malaltia i té curació».

Balam alerta que «la droga comença com una cosa molt social i un haha hihi meravellós però acabes només sempre». És el que li va passar a ell. Fins que un dia la seva germana el va trobar després d’una altra nit de perdició. «Ara, cada 5 de març, al costat del cor, em tatuo un bastonet perquè és el meu segon aniversari tot i que vaig néixer el 25 de juliol. És el dia que vaig entrar en rehabilitació. Un abans i un després en la meva vida».

Tres mesos de teràpia

Van ser tres mesos de teràpia diària que van culminar en un pis compartit amb altres persones. «Deixar les drogues és molt fàcil, el que és molt difícil és canviar la conducta. És un canvi d’hàbits molt ‘heavies’».

Tan ‘heavy’ que, de fet, li van prohibir, en les primeres setmanes, portar a terme la seva gran passió: cuinar. Va ser molt dur, admet: «És que era una cosa que feia abans... tot i que després em van deixar fer coses fàcils com bistec amb patates. Però tenia inseguretat i em bloquejava. Vaig pensar que creava plats perquè prenia drogues, i pensava que sense drogues no podria fer res».

Més creatiu que abans

No era així. I li va costar el seu temps adonar-se d’això. I el canvi li ha permès ser «més creatiu que abans». «Vaig haver d’aprendre a trobar-me, al final tota la informació és allà». No només crea més i millor, sinó que l’ambient al restaurant he millorat substancialment. «La gent em temia, era destructor. Ara és molt millor treballar amb mi. Hi ha ordre, silenci, bon rotllo...».

Per fortuna, ha pogut reconduir la seva vida i continuar cuinant, una cosa que per a ell és «la millor teràpia»: «No hi ha cosa que m’agradi més i em relaxi més que aquesta alquímia. Em fa feliç». Per això se sent un afortunat, ja que es dedica professionalment a la seva passió. Ell no volia estudiar i el van ficar al restaurant per ‘espantar-lo’ amb tanta feina. Es van equivocar amb ell. «L’únic en el que era bo era fent coses i transformant-les amb les mans». En el restaurant podia transformar aliments i a més, cobrava. «Això em va anar portant a poc a poc pel camí. La cuina em va trobar a mi, queda poètic però va passar això, em va atrapar», resumeix.

Xocs amb la seva mare

Però aquest camí tampoc va ser fàcil perquè Balam xocava molt amb la seva mare. «M’he fet difícil ser fill de la Carme, i això que la facilitat era molt gran», admet. Però tots dos tenen temperaments similars i quan va començar en el 96 ho va passar «molt malament». Va passar d’encarregar-se de la carnisseria i de fer els plats per portar a una cuina professional amb dues estrelles Michelin i sense haver trepitjat una escola d’hostaleria.

Notícies relacionades

Cuina Sant Pau: així van cuinar Raül Balam i Carme Ruscalleda la ‘versió 2.0’ del restaurant de Sant Pol

Els millors xefs t'ensenyen a cuinar a casa

A més, estava «desubicat» perquè va començar «des de baix». «Per als meus pares, jo era treballador, i per als altres, era el fill dels caps». Per si no fos prou, Balam es queixa que la seva mare era amb qui més dur era. «Em rebel·lava, arribava tard, m’esbroncava i li contestava... L’hi vaig fer passar molt malament».

A poc a poc les aigües es van calmar i va poder triomfar. Va entrar a Moments el 2009. Un nou repte que només es va veure truncat temporalment per la seva drogoaddicció i posterior rehabilitació. Ara és feliç. I es nota.