L’exsommelier del Mugaritz, condemnat a dos anys per apropiar-se d’ampolles de vi del restaurant

Guillermo Cruz (Millor Sommelier d’Espanya 2014) ha sigut condemnat a dos anys de presó per apropiar-se indegudament d’ampolles de vi d’alta gamma del restaurant Mugaritz (Errenteria, Guipúscoa), on va treballar entre el 2012 i el 2019 i va arribar a exercir el càrrec de responsable de sala i sommelieria.

A més d’aquesta pena de presó, la sentència de l’Audiència de Guipúscoa, a la qual ha tingut accés Efe, obliga Cruz a indemnitzar el restaurant regentat pel xef Andoni Luis Aduriz amb 22.487 euros, incrementats amb els interessos corresponents. Així mateix, li imposa l’abonament dels costos del procediment, incloent-hi les de l’acusació particular que exerceix l’empresa propietària del Mugaritz, local que compta amb dues estrelles Michelin.

Durant el judici per aquests fets, celebrat el gener passat, el Mugaritz va reclamar per a Cruz quatre anys i mig de presó, així com un total de 61.370 euros per diferents vendes d’ampolles a dues empreses, així com per d’altres que el sommelier s’hauria quedat «per a ell». La fiscalia va demanar dos anys i tres mesos de presó i una compensació de 31.854 euros.

Per la seva banda, l’acusat va admetre en la vista que va vendre ampolles «a terceres persones», però va adduir que eren seves i que «tot era conegut i consentit» per la propietat del restaurant.

El «seu propi nínxol» al celler del local

Va afirmar, així mateix, que ell tenia «el seu propi nínxol» al celler del local i que «fins i tot comprava» algunes ampolles al mateix establiment, ja que «aquest era un dels avantatges que tenien els empleats», procediment pel qual va arribar a adquirir «més de 200 ampolles» al restaurant que abonava «en efectiu» a l’encarregat de caixa.

No obstant, la resolució judicial considera ara que el sommelier «no estava autoritzat a vendre les ampolles de vi del restaurant en benefici propi». Malgrat això, «va portar a terme vendes de diferents lots», els imports del qual van ser ingressats en un compte bancari «de la seva titularitat exclusiva».

No obstant, la sentència no considera acreditat que totes les ampolles incloses als lots fossin propietat del Mugaritz, sinó únicament un grapat, el valor de les quals ascendeix a 22.487 euros, i sobre les quals el restaurant ha aconseguit demostrar la seva titularitat mitjançant «factures de compra».

«Considerem –explica el text judicial– que això constitueix un principi de prova suficient per inferir de manera racional que es tracta de les mateixes ampolles que posteriorment va vendre l’acusat», tot això a més «en funció del vi, de l’any i de la –en molts supòsits– relativa immediatesa» entre la seva compra per l’empresa del Mugaritz i la venda realitzada per l’encausat.

La resolució assenyala així mateix que el sommelier «no ha acreditat documentalment, ni de cap altra manera, que les ampolles de vi que va vendre fossin de la seva propietat», ja que es va limitar a exposar que «les adquiria al mateix restaurant, les abonava en efectiu, o bé les comprava a terceres persones, o bé les hi regalaven gràcies a la seva professió de sommelier».

Una afirmació aquesta última que resulta «absolutament insuficient» per acreditar la seva innocència perquè està «òrfena de cap ratificació», segons indica la sentència, que recorda així mateix al processat que tampoc ha acreditat «de cap manera» que comptés amb l’autorització de la propietat del restaurant per vendre les ampolles «a títol personal».

El tribunal rebutja igualment l’argument de l’acusat que la venda de les ampolles fos «plenament coneguda, acceptada i consentida» per la propietat, una afirmació que resulta inversemblant degut «a l’elevat import» de gairebé tots aquests articles.

El text judicial concreta que tampoc hi ha testimonis que aquesta pràctica fos certa, com podrien haver sigut «els altres sommeliers que treballaven al restaurant» quan van passar els fets.

Igualment, la resolució considera «dejuna de mínima acreditació», l’al·legació del processat que el restaurant li va proporcionar algunes de les ampolles «com a abonament en espècie per les conferències, cursos, i xerrades que impartia en la seva condició de sommelier de reconegut prestigi».

Notícies relacionades

El millor formatge del món és noruec

Així serà la gala de la guia Michelin 2024 a Barcelona

No obstant, la sentència recorda també que l’inculpat sí que posseïa un «nínxol propi de cellers al restaurant», de manera que la hipòtesi que algunes ampolles que va vendre, i de les quals el Mugaritz no ha aportat factura, fossin seves tampoc resulta «absurda, il·lògica o absolutament rebutjable».

Aquesta sentència condemnatòria no és ferma, així que es pot fer recurs d’apel·lació en contra seu davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV).