Cata Menor
Alcohol, addiccions i hostaleria, per Pau Arenós
A l’abstemi se l’assetja, se l’acomplexa, se’l convida a brindar, encara que sigui un ditet
David Seijas: «Em dominava l’alcohol. Jo no conduïa la meva vida: només n’era el copilot».
Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | VÍDEO Taula per a dos
En descàrrec, podria ser: alcohol, addiccions i periodisme. O alcohol, addiccions i administració pública.
L’alcohol com a bassal on tota la societat fica els peus.
El consum responsable, bla-bla-bla. Sí, d’acord. Bec vi. Crec que no tinc un problema. O potser sí.
Aquesta reflexió té com a precedent l’article que vaig escriure sobre David Seijas, que va ser cap de sommelieria d’El Bulli i codirigeix una empresa de recerca i comercialització de vins, Gallina de Piel.
El del David és un cas singular, perquè ha aconseguit, amb ajuda d’una terapeuta, un sistema propi per continuar en el món del vi, tastar i no beure.
Més enllà de la metodologia, m’interessen les frases que donen context, com quan diu que beure «està ben vist».
No se censura l’entrepà d’esmorzar amb cervesa ni el cigaló posterior, no se censura el pet divertit, no se censura el gintònic de mitja tarda, no se censura el maridatge sense fi, no se censura el ‘botellon’, no se censura la gresca coctelera.
En canvi, a l’abstemi se l’assetja, se l’acomplexa, se’l convida a brindar, encara que sigui un ditet. Rep més consideració d’estrany l’abstemi que el bevedor.
M’agrada el vi i comprenc, ¡evidentment!, la dimensió cultural. Però, admetem-ho, alguna cosa va malament. En l’hostaleria, i voltants, on em trobo, el consum d’alcohol, per la facilitat d’accés, és ampli, habitual, preocupant.
Conec un munt de persones amb el fetge gras (no només per la beguda, és clar), malaltia silenciosa que avança. A l’aguait, altres patologies.
«Sempre m’ho he volgut passar bé», diu el David. Jo també. L’alcohol és divertit fins que deixa de ser-ho.
¿Solució? Reduir-ne el consum. Qui ho pugui fer. Qui no, que l’abandoni, perquè, clarament, sí que té un problema. No hi ha aquí una pretensió moralitzadora, ni castradora, sinó posar sobre la taula, amb o sense estovalles, una situació visible que es pretén invisibilitzar.
Notícies relacionadesL’alcohol genera capitals, milions, i bons impostos.
¿Alcohol, addiccions i hostaleria? Alcohol, addiccions i societat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet