Un verat al WhatsApp

Xavi Ferraté ensenya una foto d'olives, verdes i negres, de l'hort de Botarell (Baix Camp), que mima el pare: "Agafades d'una en una per tota la família com si fóssim recol·lectors de te". Aquesta és la substància de Bresca, a Cambrils la proximitat i la minuciositat, i una certa ironia. Al Xavi li agraden l'escabetx i la seva acidesa. Ell mateix té un puntet de bon vinagre.

Cambrils és una plaça gastronòmica per a faquirs. Entre la descomunal oferta, molts claus on enganxar-se, restaurants on el marisc més fresc és el congelat. Disfruto amb l'alta cuina marinera de Can Bosch i amb la brusca franquesa de Germans Miquel's. I torno, menys del que voldria, a Bresca, la casa del Xavi i l'Alba Roig, que vaig conèixer al primer emplaçament al cap de poc d'obrir, la primavera del 2001, i que estrena ubicació i amplitud a uns pocs metres de distància.

Bresca

Doctor Fleming, 4. Cambrils

T: 977.369.512

Estil de cuina: mediterrània

Preu mitjà: (sense vi): 45 €

Menú de migdia: 22 €

Entre Bresca 2001 i Bresca 2016, moltes diferències, però més d'ordre arquitectònic i laboral (ara són cinc empleats i ja no renten les estovalles a casa). El caràcter és el mateix, el ja citat en l'apartat olivaire.

El plat més atrevit és el rap amb remolatxa, per les seves notes de terra, però són uns altres dos peixos els que m'enganxen: el verat amb tomàquets i albergínia confitada, i el bonítol amb pebre vermell fumat. A tots dos, amb el vinagre rondant. Molt bons.

"Sempre ens hem sentit còmodes amb el peix blau. I amb el cru i el semicru". I amb els escabetxos: "Plats refrescants, amb sabor, amb aroma, amb textura". El Mediterrani, al travessar el carrer: "Podem comprar peix per a cada servei". Des de Peixos Savall els envien whatsaps amb les captures. Per fi el WhatsApp serveix per a alguna cosa més que per suportar el safareig de grups de besucs.

Nota: la peixateria Savall, al carrer de Pau Casals, és un xou de la brànquia i la closca on pot accedir públic amb la butxaca gran i petita. I comprar pels ulls, on s'observa la frescor de la bèstia.

L'Alba, que també recorre al Whats­App per a les comandes de vins, regenta un celler lluït. A la taula aterra el Còsmic Passió 2014, un marselan de l'Empordà amb nervi que s'entén bé amb l'arròs amb ceba, salsitxa i escamarlans: el Xavi sempre ha cuinat els arrossos amb gràcia, fins i tot els impossibles, com aquell amb frankfurt.

Aplaudeixo les gambes amb quinoa i algues, el bistec tàrtar i -molt- el ­'carré' de be amb sèsam i albergínia blanca. Munts d'hortalisses de la finca de Botarell, uns préssecs carnosos i unes flors de carbassó amb l'arrebossat massa gruixut.

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

l Xavi compleix de sobres amb el quilòmetre 0, però no li interessa el club: "No vull cap placa". La seva consigna és el convenciment, no el màrqueting. Per això discuteixo amb ell sobre l'origen del pa -per la seva simbologia també-, un producte que li arriba de França. Promet revisar aquesta importació blanca.

Sarcàstic, s'acomiada: "La gent està descobrint el sud". Hauria de ser així. Quinze anys de Bresca són molts. Qui no hi hagi anat, que corri.