Mirch: 'burger' a l'estil indi al Raval

A la porta vidrada del Mirch Indian Garito, Ivan Surinder ha fet que imprimeixin una caricatura del seu pare cridant-li. Nath Surinder Oberoi, que va morir amb només 50 anys, va ser el primer cuiner indi que va obrir un restaurant a Barcelona. «A l’Índia, és costum honrar els morts amb la seva imatge i un collaret de flors. Jo no volia això». Volia una cosa jovial i trencadora, explica l’Ivan.

Aquest dibuix divertit il·lustra què passaria si en Nath fos viu i l’Ivan li servís un mos de Mirch: el 'naan’ (pa pla) amb béicon i formatge. ¡Ira, llamps, espurnes! Que quedi clar: és una marranada, i està bona.

Mirch és l’establiment que l’Ivan, de 28 anys, hauria fet el 2014 si s’hi hagués atrevit, però feia massa poc de la mort del pare i va firmar el respectuós Tandoor, una mirada moderna (però canònica) a la cuina del subcontinent. A l’‘Indian garito’, equipat amb un forn tendur, l’Ivan s’exalta i se sent més lliure que un personatge de Salman Rushdie. L’ha obert pensant en la demanda cada vegada més elevada de menjar per emportar (la manera mil·lennista d’alimentar-se), tot i que disposa d’unes taules llargues per rebre una vintena de clients. Faltarà espai, Ivan.

Un déu Ganesha de color taronja garanteix sort. Parets amb rajoles vermelles, grogues i marrons i cobres i tigres per recordar que ‘mirch’ es refereix al bitxo i significa ‘picant’ o ‘que pica’. Per tranquil·litzar els picallosos, pica poc.

Xiringuito ravaler, té a la carta dues hamburgueses. Una és un imprescindible dels carrers de Bombai: el ‘vada pav’, creat a mitjans dels 60 per Ashok Vaidya, que va obrir una parada davant una estació de tren per proporcionar un mos als obrers. Diàriament, es venen milers d’aquests entrepans a tot l’Índia. Les cadenes internacionals de ‘burgers’ són humiliades per l’aportació local.

A les mans de l’Ivan hi ha un disc de patata, full de curri, llavor de mostassa i cúrcuma dins d’un ‘brioix’ de mantega.

A partir del ‘pav’, se n’hi ha ocorregut un altre amb pollastre (contracuixa arrebossada i salsa de ‘butter chicken’) també ficat en una pasta. Boníssima aquesta ‘burger’ índia al Ravalistan. Cal demanar-la perquè podria ser una divisa de la Barcelona integradora

. [Apunt complementari: atenció a l’hamburguesa d’au del ‘fast good’ Rooq]. 

Igual que va aconseguir la confiança de la seva mare, Poonam Chitra, amb l’obertura del Tandoor, l’Ivan també espera rebre la benedicció per al Mirch: «Per a ella, la cuina índia és una altra cosa, però li dic que perquè comprin la seva cuina, potser s’ha d’explicar una història nova».

L’esmentada hamburguesa de pollastre, el ‘naan’ de béicon o les braves, patata agra amb un allioli amb alls confitats, cúrcuma i coriandre i una altra salsa amb quètxup i menta, i un oli d’adobats. Un suggeriment catalanoindi.

Cuina de carrer ‘indoor’ (Kao Street, Gringa, Hawker 45, Masala 73, Bangkok Café, Parking Pita, Baby Jalebi...), té en la minicarta un hummus de llenties ‘channa’ (excel·lent) amb pastanagues i ‘crackers’ amb alcaravia (i massa fulles de coriandre a sobre).

Alguns i imprescindibles curris.

Un de be (‘mutton rogan josh’) amb iogurt i calçot: aquí has estat bé, Ivan; un altre, de pollastre (‘chicken korma’) amb llet de coco, anacards i pistatxos. En els dos casos, carns al seu punt. M’acompanya un altre ‘naan’, aquest, sense ensurts.

Redescobreixo el riu subterrani que uneix els moles i els curris i em pregunto el perquè de la connexió. I penso en el romesco. 

Gelat de Delacrem de txai que refresca les papil·les, i galeta Parle-G («per nostàlgia: la meva àvia me les donava»).

Bec el chardonnay Mas Escorpí en un got inadequat: aquest no és un lloc per als vins (només en tenen dos), sinó per a les cerveses. El cuiner assegura que el cava combina bé «amb el menjar indi». Doncs, res, obrim bombolles.

Notícies relacionades

Hoja Santa: muntar el taco és una delícia

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

¿Estem davant d’una cosa nova? Una cuina que parla indi i que parla català i que fa passes prometedores.