apostes sense risc

5 restaurants de Barcelona que són un valor segur

Escollim establiments que mai fallen, que sempre l'encerten. ¿Impossible? ¡No! Llegeix aquest article i ho veuràs

zentauroepp42775047 els pescadors180409195931

zentauroepp42775047 els pescadors180409195931 / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
Cata Mayor

Que difícil és trobar últimament restaurants que mai fallen, que sempre l’encerten. Però n’hi ha i Pau Arenós, el crític gastronòmic d’EL PERIÓDICO, en coneix més d’un i de dos. En aquest article en recollim cinc. Tot i que n’hi ha molts més. Per sort, n’hi ha més. Arenós ha visitat tots els que et recomanem a continuació.

Els Pescadors

El pretext és l’obertura de la primera ampolla del ribeiro Emilio Rojo 2016, privilegi que es resol amb un dinar a tres amb Emilio com a actiu protagonista i comensal poc tensat. Ell menja poc i parla bastant; escoltar-lo és sempre un plaer intel·ligent i surrealista. Emilio ha viatjat amb tren des de Galícia amb aquesta ampolla única que ha tornat a ser magnífica. Estàvem segurs que el blanc es trobaria a gust entre els habitants marins d’Els Pescadors... Clica aquí per saber més sobre Els Pescadors


Can Vallés

José Álvarez i Pedro González, amb copes de vi al menjador de Can Vallés / jordi cotrina

Reconforta veure un restaurant ple un dimarts qualsevol en els mesos freds. Can Vallés és un d’aquests menjadors ‘caixa forta’ –vaig utilitzar el neologisme amb Sense Pressa– en el qual els usuaris se senten més protegits que rere una porta cuirassada. Clientela habitual amb alguns... Clica aquí per saber més sobre Can Vallés


Sense Pressa

Víctor i José Luis Díaz, a la porta del restaurant Sense Pressa / ASLI YARIMOGLU

Cal afanyar-se amb les reserves a Sense Pressa: les vuit taules les ocupen ràpidament els clients assidus. Des que José Luis Díaz va obrir a l’octubre del 2005 –no era un jovenet sinó un veterà de gairebé 50 anys marcat per mil focs–, la casa s’ha mantingut immutable en el credo inicial: gran matèria primera i... Clica aquí per saber més sobre Sense Pressa


Ca l’Isidre

Núria Gironès, al menjador del restaurant familiar / JORDI COTRINA

Notícies relacionades

A l’arribar a Ca l’Isidre sembla com si res hagués canviat: rep l’Isidre Gironès i al menjador també hi ha la seva dona i còmplice, la Montserrat Salvó. No obstant, l’obligació de tots dos amb el restaurant ha liquat ja que la responsabilitat al complet –el timó, el pont de comandament, la caldera– pertany a la filla, la Núria Gironès. L’Isidre és un actiu insubstituïble i de cap manera la Núria voldria... Clica aquí per saber més sobre Ca l’Isidre


Windsor

Joan Junyent i el cuiner David Rodríguez, a la terrassa de Windsor / maite cruz

La sopa ha desaparegut de la majoria de restaurants probablement per la seva virtut: recorda qui vam ser abans del glamour i de l’arròs amb llamàntol. És una bola de vidre tèrbola en la qual veiem avantpassats i penúries. Reivindico aquests líquids on es concentra el temps. En un altre exercici d’incoherència i banalitat... Clica aquí per saber més sobre Windsor