Els 5 restaurants favorits de Marc Gascons

Marc Gascons ostenta una estrella Michelin per Els Tinars, a Llagostera. Però també triomfa en dos restaurants més: a prop de casa de la seva mare dirigeix Bell-lloc, una masia a Santa Cristina d’Aro, on serveix cuina tradicional catalana (embotits, escalivada, carns a la brasa, fricandó, canelons, macarrons...), i a Barcelona amb Informal, a l’Hotel The Serras. Allà proposa maridar un capipota de vedella amb cigrons i xoriço picant amb un Numanthia 2015, una iniciativa que el celler de Toro ha portat a terme amb altres grans cuiners espanyols.

El sentit del gust de Gascons és sensacional, així que toca preguntar-li pels seus restaurants favorits. «Te’n diria tants... Però si només en puc escollir cinc, escullo aquests amb els quals em sento més identificat. ¡Espero que no s’enfadin els col·legues que no cito!», diu esbufegant.

Alkimia

«M’entusiasma Jordi Vilà: mima el producte de manera tremenda»

«Un restaurant gastronòmic amb un producte excepcional. Jordi Vilà és un cuiner que cuina, que treballa, que mima el producte de manera tremenda, de vegades donant un valor prioritari a la simplicitat. Allà pots menjar una llebre, un civet i un peix brutals. Em sento identificat amb la seva feina, salvant totes les distàncies amb Els Tinars. Però és que el Jordi m’entusiasma. I a més té molt a prop Al Kostat, la base del qual és la cuina de tradició catalana; com els macarrons i els canelons, que m’identifiquen amb el que fem a Bell-lloc».

Alkimia. Ronda de Sant Antoni, 41. Barcelona.

---

Els Casals

«Plats d’arrel i sense focs d’artifici»

«Aquí estem parlant del mateix: una cuina sense focs d’artifici, amb una essència de producte i sabor que... ¡ufff! L’Oriol Rovira i jo, com el Jordi Vilà, venim de la mateixa escola. La seva és una de les cases on em menjaria tota la carta i la següent. La seva puresa, la seva simplicitat i la seva essència m’encanten. No pararia de menjar la sobrassada amb pa amb tomàquet i mel, i les mongetes del ganxet amb botifarra de perol i tripa de bacallà és un mar i muntanya superpotent i contundent. Els Casals és arrel, és tradició, les mateixes fonts que em serveixen d’inspiració».

Els Casals. Els Casals, s/n. Sagàs.

---

Gresca

«La seva barra té un nivell estratosfèric»

«Rafa Peña toca de meravella productes difícils de trobar, com els cervells de vedella, els ronyons, els pedrers... I la barra de Gresca Bar, a més, va ser una de les primeres a oferir a Barcelona aquest nivell i aquesta categoria estratosfèrica. És una passada poder menjar els seus cervells de vedella amb vinagreta o els seus pedrers. O uns simples seitons, o una gilda. I tot, amb un producte únic, que és el que m’atrau».

Gresca. Provença, 230. Barcelona.

---

Koy Shunka

«Cuina japonesa superelaborada amb ingredients del nostre territori»

«Tot i que sigui un altre món respecte al meu, la cuina japonesa és una altra font d’inspiració per a mi quan s’adapta a les nostres maneres mediterrànies. I aquesta barreja es troba a Koy Shunka, on serveixen una cuina japonesa superelaborada i treballada de manera única utilitzant productes del nostre territori molt aviciats, amb molt sabor».

Koy Shunka. Copons, 7. Barcelona.

---

Els Metges

«Val la pena el trajecte per tastar la seva cuina de pagès»

Notícies relacionades

Els 5 restaurants favorits de Ramon Freixa

Els 5 restaurants favorits dels amos de The Fish & Chips Shop

«A aquest restaurant entre Cassà de la Selva i Cruïlles, dalt d’una muntanya de les Gavarres, s’hi arriba després de circular per un camí de terra d’uns 15 quilòmetres. Però val la pena el trajecte: l’arbre d’embotits, els cargols, l’amanida amb un enciam on de vegades hi trobo algun bitxo (cosa que em fa il·lusió perquè demostren que són supernaturals), tomàquets quan és temporada, un mató casolà, un fetge de cabrit a la brasa que és una delícia dolça, un espectacle... En fi, un restaurant típic de pagès, de porró de vi. Els amos, l’Anna i el Ramon, tenen cabres i ovelles, es cuiden del paisatge, d’aquests prats, d’aquest arbre d’uns 300 anys sota el qual pots menjar veient la costa de l’Empordà. En fi, no té preu i em sento com a casa».

Els Metges. Sant Cebrià de Lledó. Cruïlles.