Carles Gaig relleva Nandu Jubany al Petit Comitè

Gaig i Jubany són íntims amics i en el passat ja van compartir projectes, com el que van tenir en un hotel d’Andorra, i fa només tres setmanes van tornar a confluir els camins professionals. Ho explica Gaig: «Buscava un local al centre de Barcelona i Nandu està desenvolupant uns projectes molt potents a les Balears i necessitava desplaçar equips».

Ahir era el Petit Comitè de Jubany; avui, aquest migdia per primera vegada, és el Petit Comitè/Gaig Barcelona, que dirigeix Fina Navarro, ‘la mestressa’, com l’anomena el xef. Els clients que tenien reserves han sigut informats. L’esperit és el mateix: cuina catalana tradicional amb el refinament gaignià. El preu, entorn dels 50 euros. Com a connexió, la coca de foie-gras caramel·litzat de Jubany, que queda a la carta a tall d’homenatge. 

La segona part del nom és important: Gaig Barcelona. Des de fa més ¡de 150 anys!, el cognom està enllaçat amb el més íntim de la ciutat: primer, la celebèrrima fonda d’Horta, transformada després en restaurant amb estrella, traslladada a continuació a l’Hotel Cram i amb un ‘spin-off’ de nou sota l’acollidor nom de fonda al carrer de Còrsega. Molt moviment, molt embolic. També van tenir plaça durant un temps a l’aeroport.

La penúltima aventura de Gaig i Fina Navarro és a la Cerdanya, al capdavant de la Torre del Remei. No se’n van anar mai del tot de Barcelona, on van deixar com a guàrdia l’establiment Gaig a casa, i segueixen amb un peu a Singapur, amb Gaig Singapur, associats amb la filla, Núria.

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

Si li parles a Gaig de jubilació li surten espurnes de la mirada: «¡Em fa pànic la paraula ‘jubilació’! És com dir: “Aquest autobús, a la cotxera.” ¡No! Passo les ITV i tinc la salut perfecta». «Va costar sortir d’Horta, però després ja no hem parat», segueix. No és un autobús, és un cotxe clàssic amb el motor renovat.

Enumera els plats, també a tall de biografia. Quan els explica, s’explica a si mateix: capipota, morro de bacallà, fricandó, canelons, macarrons de cardenal (¡de papa de Roma!), arròs de colomí i ceps o peus de porc farcits de confit d’ànec, rescatats d’Horta, d’aquells dies en què un jove anomenat Carles Gaig començava una llarga carrera, en què encara segueix.