La Llave tanca les portes

Adeu a la seva cuina de mercat, que només servia els dies feiners al migdia (amb l’afegit dels esmorzars). Adeu als seus aclamats callos a la madrilenya, i als seus llegums, i al seu lluç, i al seu turbot, i a la seva vedella, i a la seva hamburguesa, i a les seves patates a la riojana, i a les seves fines làmines de pinya amb mel i pell de llima, i al seu flam casolà, que ni tan sols passava per la nevera perquè el feien gairebé, gairebé al moment. Adeu als plats que cuinaven amb carinyo amb el que havien comprat al matí al pròxim mercat de la Concepció.

La Llave ha donat menjar a polítics com Aznar i Pujol, a dibuixants com Forges i Ferreres, als llavors futbolistes Valverde i Alexanco, als actors Brigitte Nielsen, Imanol Arias i Joel Joan, al cantant Loquillo, als escriptors Elena Ochoa, els germans Moix i Paul Preston, a l’humorista Andreu Buenafuente i a molts periodistes com Jordi Évole, Josep Cuní, Antonio Franco (a pocs metres estava l’antiga seu d’EL PERIÓDICO). «Estic molt orgullós dels nostres clients, que han sigut encantadors, i de la qualitat que els hem donat de principi a final des que vam obrir el 1980», comenta amb emoció Igualador, conscient del mèrit que suposa haver tingut sempre ple només amb plats del dia i una carta, sense menú, i en un panorama gastronòmic cada dia més competitiu. «Quan vam arribar només hi havia dos bars a Consell de Cent entre Girona i el passeig de Sant Joan. Ara n’hi ha 22», apunta.

La Llave que va obrir Igualador ja s’anomenava així el 1980. «Era molt popular però tenia un altre concepte. Per allà –recorda– passava mitjana Barcelona, que anava a l’Scala i a la discoteca Planeta 2001, que era molt distingida». Ell i el seu equip, que ara tenen «entre 66 i cinquanta i tants anys», li van donar la línia que ha mantingut tots aquests anys, fins que, per sorpresa (relativa), han hagut de tancar per sempre.

La sorpresa és relativa perquè la propietat volia fer-los fora. En els últims mesos, Igualador, en comptes de pagar els gairebé 3.000 euros (IVA a part) directament a l’amo, va consignar en un jutjat el 40% de la renda mensual. La raó: la pandèmia els havia deixat sota mínims i va demanar una rebaixa que no va aconseguir. Es basava en l’estudi d’un pèrit judicial que certificava que el 2020 només havia aconseguit el 20% de la facturació respecte a les del 2018 i 2019. Però això no va canviar la posició de l’amo del local (i de l’edifici).

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

Mentre el litigi estava en els tribunals, el propietari va demanar un desnonament. Un dia abans que s’executés, al juliol, un recurs del restaurador el va aturar ‘in extremis’. La pel·lícula s’ha repetit ara però amb final infeliç malgrat que la jutge que havia ordenat el desnonament i després la paralització és la mateixa. «No entenem res», es lamenta Igualador, que també ha portat als tribunals l’exigència de la propietat de cobrar ara, de cop, els sis mesos de renda que es van ajornar per la pandèmia i que s’anaven a pagar en 24 quotes.

Ara sospesa si recorre la interlocutòria de la jutge, que l’obliga a tancar definitivament mentre arriba, d’aquí a dos o tres anys, una resolució definitiva. També espera conèixer què passarà amb la renda del 40% que consignava al jutjat des de maig de l’any passat: ¿quedarà així o haurà d’abonar el 60% restant? Mentre tot això es resol, només hi ha una cosa certa. I trista, molt trista: La Llave ha tancat.