Projectes imaginatius

El ‘food design’ més trencador: plats per llepar i anelles de fum que es mengen

  • Nou alumnes de l’escola universitària de Disseny i Enginyeria Elisava inventen estris per portar a una dimensió inimaginable les propostes de Cocina Hermanos Torres

  • Els joves creen plats que canvien de color segons la temperatura, vaixelles fetes amb rebutjos orgànics, aromatitzadores de copes per visibilitzar l’aroma...

El ‘food design’ més trencador: plats per llepar i anelles de fum que es mengen
3
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista. Redactor del canal Cata Mayor

ver +

Nou alumnes de l’escola universitària de Disseny i Enginyeria Elisava han dissenyat productes innovadors per reinventar l’experiència gastronòmica del restaurant Cocina Germans Torres a través de l’estímul dels cinc sentits. Aquests estudiants de quart curs del grau de Disseny han creat peces tenint en compte l’espai, el servei i el producte d’aquest establiment amb dues estrelles Michelin i han comptat amb la col·laboració de Sergio i Javier Torres i el seu equip.

Plats que mostren canvis de color i llum en funció de la temperatura dels aliments, estris que fan levitar els aliments o que fan visible l’aroma del menjar, suports per llepar sense coberts... són algunes de les peces dissenyades per aquests joves. El repte plantejat pels cuiners era estripar el tradicional paper passiu dels comensals del restaurant, reinventar la manera de disfrutar d’un menjar i oferir-los una experiència sensorial única.

Creixent protagonisme del ‘food design’

Aquesta iniciativa certifica el creixent protagonisme del ‘food design’ com una disciplina consolidada del disseny que permet oferir experiències gastronòmiques innovadores, despertar emocions i intensificar el plaer de menjar, més enllà dels sabors.


El projecte ‘Aroma’, de l’alumne Tomàs Cano, és un estri elegant i sofisticat que permet fer un «tast olfactiu» abans de degustar. La proposta es concreta en copes individuals que conserven l’aroma del menjar que es degustarà a continuació. El projecte ressalta la importància de l’olfacte en la gastronomia i ofereix una nova manera d’entendre l’art culinari.


‘Primitive’, d’Alejandro Linares, és un conjunt de tres peces de vidre (que contenen el menjar) pensades per ser llepades directament, sense estris tradicionals. Són de diferents mides i permeten interactuar amb el plat de maneres diferents (posant-hi el cap a dins, per exemple). És un projecte que convida a connectar directament la llengua amb el menjar, de manera instintiva i natural. Aquesta nova fórmula trenca i desdibuixa els convencionalismes i codis socials i culturals establerts (a l’extrem Orient menjar amb les mans és un senyal d’apreci pel menjar, mentre que a Occident és vist com una falta de respecte).


El projecte ‘Aro’, creat per Pedro Glatzel, és un producte que introdueix la màgia al món de la gastronomia i fa levitar el menjar. El client es converteix en mag i interactua amb el producte: ‘Aro’ dispara cèrcols de vapor comestible que el comensal ha de caçar a l’aire amb la boca.


Sense’, creat per Anna Ballesté, són cinc estris individuals dedicats a cadascun dels cinc sentits, perquè el comensal imagini el plat i el percebi de manera aïllada a través de l’olfacte, la vista, l’oïda, el tacte i la boca. La proposta vol trencar amb la manera tradicional de degustar, per potenciar encara més la comprensió del plat i la valoració de l’acte gastronòmic. Els cinc sentits intervenen de manera individual i esglaonada.


El projecte ‘3 morteros’, de David Fernández, són tres peces de pedra, un material natural que els humans han treballat des de la prehistòria. Amb elles, es pretén convertir l’acció de moldre en una experiència culinària, gairebé ritual, que transmeti la cultura d’aquest gest, fent partícip el comensal de la creació del que degustarà.


‘Playte’, de Raül Gaya, és un plat que fa visible la temperatura gràcies a materials i pigments intel·ligents, que mostren canvis de color. L’objectiu del projecte és generar interacció entre el comensal i els aliments, potenciant la sensorialitat.


‘Clos’, d’Elisabet Arnal, és una vaixella dissenyada a partir dels residus orgànics que es generen a Cocina Hermanos Torres, com la pols obtinguda de les closques de bou de mar, eriçó, musclo i ou.


Notícies relacionades

‘Handl’, de Laia Homdedeu, és una col·lecció de tres copes de te de vidre transparents que canvien de color quan el te entra en contacte amb l’aigua.


‘Odo’, de Berta Abad, és un aromatizador de copes per visibilitzar l’aroma, és a dir, per materialitzar l’olor dels aliments.