Els cinc restaurants preferits de Nandu Jubany

«A Elkano (Herrerieta Kalea, 2, Getaria) em sento com a casa, i cada dia que hi vaig em sorprèn malgrat que demano gairebé el mateix, cosa que té encara més mèrit i em resulta encara més increïble. Fa el millor turbot, les millors cocotxes, li surt brodat el calamar, les cloïsses... És dels millors àpats del món. I hi afegeix sempre un ingredient: l’amabilitat amb què et tracten. No he trobat res igual».

«M’agrada molt anar amb els meus fills i la meva dona a Gresca Bar (Provença, 230), o amb amics, o amb gent que no té a veure amb la gastronomia, i provar plats diferents i compartir-los. M’hi sento com a casa perquè en un restaurant sempre valoro que em facin sentir molt bé. Els meus plats preferits són els cervellets i els pedrers».

«Aquest restaurant al mig de Vic (Mossèn Josep Gudiol, 21) és molt petit i té una barra. Fa 20 especialitats diferents que toquen molt bé, sigui arròs, vedella, peix, marisc, bolets, trufa... Pots menjar el que et recomanin de temporada perquè sempre et faran disfrutar. La meva dona sempre demana una amanida que ja s’ha convertit en ‘l’amanida de la morena’, i després sempre mengem una mica de marisc i acabem amb un entrecot bo de vedella de la plana de Vic o amb peix al forn o amb un arròs».

«Soc molt amic de Hideki Matsuhisa i m’encanta tot el que fa a Koy Shunka (Copons, 7), amb aquest art de servir-te en directe, veient com talla el peix, com mou les mans, com olora el producte abans de menjar-lse'l.. És molt màgic. I com que ell ja és mig japonès i mig català, fa una cosa molt interessant: adapta el producte d’aquí amb les coccions i la filosofia japonesa, de manera que proves gambes de Palamós, espardenyes, albergínies...».

«Tot i que sigui meu, Pur (passatge de la Concepció, 11) és el meu restaurant ideal perquè treballa el producte excels. És un lloc per anar a celebrar el que sigui i menjar uns eriçons amb caviar, una gamba, un escamarlà, un filet de carn de ‘wagyu’... Productes amb què es pot tocar el cel. Si, a més, resulta que és casa meva, ja és l’hòstia perquè m’ho fan per a mi i m’ho menjo. Crec que era el restaurant de Barcelona que més temps feia que estava tancat, des de la declaració de l’estat d’alarma, el 13 de març del 2020, però no el vaig reobrir fins aquest dimecres perquè era petit i les restriccions ho feien inviable, i per la falta de turistes».