10 bons restaurants que no us podeu perdre abans que s’acabi el març

Nicolás de la Vega i Frank Beltri, de l’Slow & Low, llancen un restaurant mexicà (que no taqueria), amb plats que neixen de records. «El que es menja al carrer, gustos de la meva infància, de la meva mare. Àcid, picant, herbaci, especiat...», explica Beltri. Cliqueu aquí si voleu saber més sobre La Milpa.

Artur Martínez celebra tres anys a les aplaudides barres del seu restaurant barceloní sense desvincular-se del negoci familiar, El Buen Gusto. Diverses barres al vestíbul de l’Hotel Hilton Barcelona Diagonal Mar, amb els 18 comensals asseguts davant els cuiners. Així va ser la visita del nostre cronista ‘gastro’ Pau Arenós, a l’Aürt tres anys després.

El restaurant de la Diagonal va donar un impuls al pollastre rostit, llançant-lo a l’univers gurmet. Això va ser el 2012, i 10 anys després, Arenós ha tornat a l’establiment on hi ha una paret vertical de foc en què els picantons, els ‘coquelets’, feien voltes a l’espera de tenir un daurat més desitjable que el d’una cabina de raigs uva. ¿Com va ser la recent visita a Chez Cocó?

¿El filet rus és un menjar de tsar o de treballador? Dit d’una forma matussera, és una hamburguesa arrebossada, o una hamburguesa que no necessita pa. L’especialitat tindria el seu equivalent en els ‘kotleti’ o els ‘pozharsky’, al seu torn, família de totes les carns picades i arrebossades del món. A Barcelona, el restaurador Claudio Hoyos l’ofereix des del 2010 a El Filete Ruso.

Durango Diner és un restaurant de frontera, de moltes fronteres: els propietaris són pakistanesos, els germans Mani i Majid Alam; el cuiner és mexicà, José Manuel Carballido; el bàrman i director és veneçolà i es diu Jordi, Jordi Baqués, i a la paret han penjat el pòster d’un ‘cowboy’ negre amb antifaç i vestit de plata. Per rematar la jugada confusa i al·lucinògena, un cavallet mecànic sota una bola de discoteca. I a taula, ¿què serveixen al Durango? Cliqueu i obtindreu la resposta.

El restaurant rus, amb xef i propietària, Genia Petrova, que està contra la invasió d’Ucraïna, serveix tres plats d’aquest país. De la seva típica sopa, que costa 7,5 euros, en destina 5 a oenagés que hi treballen. Aquí us expliquem quins dos plats ucraïnesos més preparen a l’Ekaterina.

¿Us sembla que ‘yakiniku’ és una paraula difícil de pronunciar? Ho brodareu en menys del que tardeu a rostir uns quants talls de carn a la graella de qualsevol taula d’aquest nou restaurant de l’Eixample. Perquè ‘yakiniku’ vol dir barbacoa. I aquí us expliquem com la podeu utilitzar a l’Ah-Un.

The Green Spot, un habitual en la llista dels millors restaurants vegetarians del món, estén la seva exitosa fórmula gastronòmica a un animat establiment de la zona alta. Una casa dels anys 70 amb porxo al costat d’un jardí de pins. ¿I què s’hi menja? Doncs us ho expliquem si llegiu aquí la crònica de Green Spot Diagonal.

Han passat gairebé dos anys i sembla que ha sigut un mes. Perquè tot sembla seguir igual en aquest restaurant dalt de tot de l’hotel homònim. Com si no hi hagués hagut pandèmia, com si no hagués estat tancat durant tants i tants mesos. Per recordar què continua igual (gairebé tot) i què ha canviat (el xef i algun plat), visitem el Nobu.

Alberto García Moyano comença una sèrie d’articles sobre menús de migdia. El primer explica el seu pas per aquest restaurant de l’Eixample, amb una fórmula que costa 11,50 €. Hi ha quatre opcions de primer i quatre més de segon, amb una mica de tot quant a l’eix carn/peix/verdura. En el seu cas va provar, de primer, canelons gratinats (¡encara n’hi ha en menús del dia!) i de segon, fricandó. En absència de flam, esgotat per la demanda dels que van arribar abans, va tastar la crema catalana. Aquí teniu la crònica de la seva experiència a Can Massana.