Menú del dia: Bodega Josefa, arròs de Quaresma

Després de la introducció de la primera entrega (Menú del dia: Can Massana, fricandó amb patates fregides), on s’agraeix l’acollida, toca ara prosseguir amb una de nova que estigui a l’altura. I se’m va acudir que era oportú tornar al lloc on vaig començar la meva personal etapa ‘menusisticaespialidosa’. Aquest any es compliran ni més ni menys que 10 anys des de la primera vegada que vaig escriure sobre la Bodega Josefa (Pepeta’s). Així que, sense queixar-me, vaig posar rumb a aquest lloc únic al barri del Putxet i el Farró i vaig desembarcar a la barra, ja havent d’esperar malgrat arribar aviat (aviat per a un servidor és abans de les 14.00 hores, per aclarir-nos). I és que som davant un centre de peregrinació i hàbitat de la gent del barri de valor incalculable.

És un tòpic gastat fins a l’extenuació –tant com escriure «fins a l’extenuació»–, però el que és, és; i resulta que, si penso en una bodega-bar-restaurant ‘familiar’, el primer (o dels primers) que em passa pel cap és sempre aquest lloc. Familiar dins i fora. Tant, que amb prou feines es diferencia la família de sala i cuina, que prossegueix amb un ‘flow’ espectacular un llegat importantíssim, de la família que acudeix a les taules (hi ha una taula seguida presidint el menjador que fa una gran funció de cola social).

Doncs bé, després d’admirar el local en la breu espera a la barra (el centímetre quadrat de paret sense detalls va cotitzat), seu i demana. El vi de la casa ve servit en la que en altres temps era l’ampolla de whisky, una magnífica segona vida per al recipient. I a escollir. Era dijous, dia de menjar que no serà infreqüent en aquest racó, perquè un arròs de dijous és un arròs de dijous. I les tradicions, així doncs, són d’honrar amb freqüència suficient.

Tal com fa gairebé deu anys, hi havia arròs de bacallà, com anell al dit per a l’època. En guardava un gran record i el record es manté intacte: melós però no en excés (no soc gaire d’arrossos caldosos), ben saborós però no salat i amb prou substància (bacallà). I sí, nostàlgia, però quina alegria que passi de tant en tant això de seguir amb el llistó tan alt com estava. Que tampoc està la cosa per anar renegant tant de la nostàlgia, que després arriben els plors i ens n’adonem tard.

El segon és un altre dels meus predilectes en aquest lloc quan l’he trepitjat en dijous (malgrat que hi pot haver escamarlans frescos a la planxa i alguna altra delícia). Una cosa ja menys quaresmàtica, però tremendament irresistible per a qui subscriu: el bistec de bou. Punt menys en el meu cas, que et pregunten abans com el prefereixes, i això és molt d’agrair. Tenen una carn formidable (sí, formidable és l’adjectiu), que recomano abordar-la a mossos petits, que cal disfrutar-la i felicitar-se per això. Això últim sempre que es pugui.

No voldria allargar-me més del compte, però les patates fregides del Pepeta’s es mereixen un petit apart. Si m’hagués de fer talibà d’alguna cosa (que ni boig, però jo ja m’entenc), seria molt probablement de la patata fregida. I és que aquí les fan com espero que no deixi de fer ningú mai, perquè cada mos és per celebrar. I no m’allargo més. Per avui.

Notícies relacionades

Menú del dia: Can Massana, fricandó amb patates fregides

11 menús del dia extraordinaris a Barcelona per menys de 15 euros

De postres, he de dir que sempre que se’m posa a l’abast un flam, no dic que no (ja procuraré tenir varietat per a aquestes cròniques, prometo intentar-ho). D’ou, sense més floritures. Just i necessari.

Total, que amb quatre opcions de primer i segon, postres i beguda per 13 €, et plantes davant un menú del dia que no m’atreviria a baixar del meu podi personal. En una casa on no et donen les claus (ni falta que hi fa), però sí on estàs a gust gairebé igual que a la teva. Un lloc com aquest, on la gent es desitja bon profit quan s’asseu a taula, no pot ser de cap altra manera. I quina sort la nostra.