9 bons restaurants que hauries de provar abans que acabi l’abril

Teatro (Paral·lel, 164) ocupa el local del que va ser el Tickets. I no és el Tickets però és el Tickets, el Tickets del començament, el Tickets dels ‘molletes’ de papada i tòfona, de la simbòlica oliva, la pizzeta de pasta bric, el profiterol d’hibiscus farcit de crema fumada, el tall de parmesà, el milfulls d’alga nori i tonyina i l’‘airbaguette’ de cansalada viada ibèrica. Es manté l’ànima però han pujat els guisats a l’escenari, com aquests cigrons amb tripa i una vinagreta o amanida amb pebrot vermell i verd. Pau Arenós t’ho explica aquí tot sobre el Teatro.

El Carmina (Argenteria, 37) combina la carta tradicional amb una oferta que va més enllà amb els seus dissabtes a la tarda i nits de cap de setmana al ritme de la música d’un disc jòquei i els còctels de la barra que hi ha sota la claraboia. Si vols saber quins plats de tota la vida broden, aquí tens la informació sobre el Carmina.

Aimar, que comparteix El Pollo i els llebrers amb la seva parella, Lola Berardi, pertany a aquesta generació de cuiners tapats als quals la pandèmia ha facilitat l’emersió. Aquest bilbaí que es va donar a conèixer en el Pims i que ha buscat refugi al carrer del Tigre, 31, «volia fer alguna cosa amb les truites». I les seves tenen un públic lleial, estan entre les millors de la Barcelona truitaire i tenen una característica única, segons la manera de procedir a Bilbao: porten ‘txapela’. ¿Quin gust té? Aquí t’ho expliquem tot sobre aquesta obra d’art del Bar El Pollo.

El restaurant de la zona alta (Mestre Nicolau, 16) ha ressuscitat recuperant tres icones de l’antiga carta, com els cigrons Luis i estrenant plats que conserven la seva filosofia de sempre: cuina directa i bon producte. Si vols saber-ne més, aquesta és la crònica del Café de París.

El restaurant Enoteca, a l’Hotel Arts (Marina, 19-21), té dues estrelles Michelin i dos sols Repsol, reflex de la tasca que porta a terme als fogons un superxef com Paco Pérez, que en té dues més pel Miramar, de Llançà, i una cinquena per Cinco, de Berlín. Però per disfrutar de la màgia del cuiner no fa cal pagar pel seu menú degustació, que és per a butxaques adinerades. Hi ha una opció una mica més assequible: els diumenges al migdia, proposa un menú amb l’arròs com a protagonista. Aquí t’expliquem de què va i quant costa el menú dominical d’arròs d’Enoteca.

Pau Arenós va visitar el restaurant dels bessons Sergio i Javier Torres (Taquígraf Serra, 20) i va tastar el menú Revolució, que té 25 plats. «Bellesa al plat i sabor a la boca». ¿Quins plats li van agradar més? La resposta la tens en la seva crònica del Cocina Hermanos Torres.

La cuinera Yoaké San està feta de dualitats: la mare va néixer a Hiroshima i el pare, a la Bretanya; se sent mig japonesa i mig francesa; amb Ben Weiss, ‘dj’ i copropietari, té dues filles; els seus dits estan avesats tant als bastonets com a la forquilla. Per això és així el seu restaurant, Yubi (Muntaner, 185). T’ho expliquem.

Gonzalo Álvarez va néixer a Caracas, es va formar a Barcelona, ha passat 13 anys a Tòquio i ha tornat a la ciutat que el va fer cuiner amb un restaurant on barreja orient i occident en plats com ara la parpatana salsejada amb una reducció de sake, caldo de bonítol sec i gingebre, i els pèsols amb botifarra negra cruixent, tripa de bacallà i kimchi. És al carrer de Benet Mercadé, 21 i es diu Morralet.

Alberto García Moyano sempre visita restaurants amb menús de migdia per treure’s el barret. I en aquesta bodega-bar-restaurant ‘familiar’ única al barri del Putxet i el Farró en tenen un de disponible amb quatre opcions de primer i segon, postres i beguda per 13 € que, diu ell, no s’atreviria a baixar del seu podi personal. Això és el que donen de menjar a la Bodega Josefa.