Deu nous restaurants de Barcelona que no et pots perdre

Jordi Tarré, format a Barcelona i Anglaterra, acaba d’obrir i és capaç de plats afilats i de postres amb ‘punch’ com un gelat de mongeta perona, puré de poma granny smith, crema de fruita de la passió, caqui, menta i liquat de la mateixa mongeta que el jove xef, de 25 anys, considera l’ànima del que vol explicar. Si vols saber-ne més, aquí tens tota la informació sobre Prodigi.

Rías Kru neix de la unió de Rías de Galicia, el restaurant que van fundar els pares dels germans Juan Carlos, Pedro i Borja Iglesias el 1986, amb Espai Kru, l’espai amb empremta japoperuana obert el 2012. Ara el client té la comoditat de poder demanar plats de tots dos, de menjar cabra i el ‘nigiri’, al marisc cru i al cuinat. Aquí tens més informació de Rías Kru.

El cuiner Víctor Ferrer (Betlem) es fa càrrec de l’emblemàtic establiment modernista recuperat pel Grup Confiteria. Els ous mimosa amb antics i boncs i remasteritzats, la truita de bou de mar i petxines variades (amb l’ou sucós però sense bava), els bolets de card amb crema d’amontillado... ¿Més? Sí, molt més, i és a la crònica que va escriure Pau Arenós després de visitar Cafè del Centre.

Aquest restaurant ha trigat menys i res a convertir-se en un dels restaurants de moda. Proposa una solvent carta mediterrània amb un apartat de ‘sushi’ en un entorn animat al qual no li falten ni uns cavallets. Un d’aquests llocs on passar-ho realment bé. Qui vulgui la foto per al seu Instagram allà té l’atracció de l’entrada, el nas dalinià del pati interior o la biblioteca amb xemeneia. I qui vulgui bons plats i bon servei, els tindrà. Consulta aquí més secrets de l’èxit de Gala.

Durango Diner és un restaurant de frontera, de moltes fronteres: els propietaris són pakistanesos, els germans Mani i Majid Alam; el cuiner és mexicà, José Manuel Carballido; el bàrman i director és veneçolà, i es diu Jordi, Jordi Baqués, i a la paret pengen el pòster d’un ‘cowboy’ negre amb antifaç i vestit de plata. Per rematar la jugada confundidora i al·lucinògena, un cavallet mecànic sota una bola de discoteca. I a la taula, ¿què serveixen a Durango? Clica i obtindràs la resposta.

Davant el mercat de Santa Caterina, hi havia el basc Orio, de Sagardi, vertiginosament transformat en dos mesos en la taverna japonesa, amb 150 places i terrassa. Ara hi ha aquesta taverna fruit de l’aliança japovasca de Hideki Matsuhisa i Iñaki López de Viñaspre que té una ‘robata’ com a peça principal de l’escena. Si vols saber com manegen les brases, pots llegir aquí la crònica sobre Taberna Ikoya.

Croquetes i ‘callos’, ensalada russa i mandonguilles amb sípia, calamars a l’andalusa i arròs de la setmana... Aquest nou restaurant proposa una carta plena de plats populars i ben executats. ¿Vols saber-ne més? Així són les tapes i el xup xup de Can Rito.

Nicolás de la Vega i Frank Beltri, de l’Slow & Low, llancen un restaurant mexicà (que no taqueria), amb plats que neixen de records. Pau Arenós va escriure en la seva crònica d’aquest establiment: «La meva debilitat són els tacos, entrepà fet al moment i a caprici. En aquesta família, la bírria de llengua, amb cremós d’alvocat, Perrins, tabasco, salsa vermella, ceba...». És a la Baixada de Sant Miquel, 6. Aquí tens més informació sobre La Milpa.

El Japonés Escondido, als Porxos d’en Xifré i de Vidal Quadras, és una animada taverna que va més enllà del ‘sushi’ gràcies al seu excepcional maneig de la ‘robata’ (graella de carbó). Són plats per compartir, molts passats per la ‘robata’, amb alguna picada d’ullet a la gastronomia local, com els musclos al ‘wok’ picants. Aquesta és la crònica on ho expliquem tot sobre El Japonés Escondido.

Aquest restaurant junt amb l’església de Sant Gregori Taumaturg mou muntanyes de parroquians a la recerca d’aquests ‘ssams’, ‘rolls’ i altres plats més clàssics, ben elaborats, i de sabors potents, com l’ensala russa de llagostí, el biquini trufat de mozzarella i pernil ibèric i el tàrtar de tomàquet. N’hi ha més, i ho pots llegir a la crònica que vam escriure al seu dia de Sta. Fe.