Els 5 restaurants favorits del xef Jeroni Castell (Les Moles)

«Crec que Diverxo és el ‘top’ ara mateix, el numero u. David Muñoz em sembla un geni, un tio amb un talent excepcional. I això que és una cuina que jo no faria com a cuiner, perquè no és el meu estil i perquè no sabria fer-la per les meves limitacions com a cuiner, perquè per fer una cuina tan arriscada i tan ben feta com la seva cal ser, simplement, un geni. Com a comensal, em sembla que avui dia, indiscutiblement, David Muñoz és, amb Diverxo, el número u ara mateix».

«Canvi radical de registre, als antípodes de Diverxo. I cadascú és el rei del seu àmbit. Martín Berasategui és el rei de la subtilitat, de la perfecció, de l’elegància, dels sabors rodons, d’aquests que et fan tancar els ulls i dir ‘uf, en vull més, en vull més, en vull més’. Em vaig enamorar gastronòmicament d’ell el 1998, quan encara no tenia tres estrelles Michelin, i el vaig visitar per primera vegada i jo començava en aquest món. Vaig ser a tres restaurants d’allà dalt i em va fascinar, i no entenia com aquell home no tenia ja les tres estrelles. Poc després les hi van donar, em semblava una cosa que havia de caure pel seu propi pes».

«És màgia feta a la brasa. És un festival en la màxima expressió. Si hagués de definir què és un àpat a Etxebarri diria que és una bacanal. Un producte brutal, impecable, d’una qualitat altíssima, tractat de manera sublim. És un festival, una bacanal».

«Un altre restaurant amb un discurs i una personalitat fora de mida. Quan vas a Aponiente, has d’estar preparat per aguantar tres hores i mitja de busseig permanent sota el mar, sense respirar. Mar en estat pur, sabors potents, salinitat... Tot això és Aponiente. Potser a algú li cansa el discurs de tant mar tota l’estona, però a mi va fascinar. Potser hi ha coses que em van agradar més que d’altres, però allà hi passen moltes coses i es mereix estar a dalt de tot».

«Fa poc més de tres anys vaig tenir la sort de ser a São Paulo i vaig anar a dinar en un restaurant del qual mai havia sentit a parlar fins que vaig arribar al Brasil. Em va enlluernar, no vaig ser capaç d’entendre com aquest restaurant no tenia estrella. Em sembla una idea fresca, desenfadada, però molt i molt pensada i plasmada de manera impecable, perfecta. Com diem a les Terres de l’Ebre, era una xalera des del començament fins al final, tot molt bo, amb una idea molt reflexionada. Al final, un porc fet a baixa temperatura a la brasa que ara que hi penso se’m desfà la boca i no m’estranya que sigui al ‘top’ mundial. Un restaurant ‘top’, ‘top’, ‘top’».