6 bons restaurants als quals hauries d’anar abans que acabi el maig

Paco Méndez, en companyia d’Erinna Marciano, torna a posar sobre la taula l’alta cuina mexicana a l’avinguda de Mestral, 54. «Hi vaig amb tot», diu el cuiner. En té motius, ja que el seu nou restaurant hereta Hoja Santa, que va tenir una estrella Michelin i va ser un dels millors mexicans d’Europa, i del món. Aquí t’expliquem què es menja a Come.

Rafa Zafra i els seus socis ressusciten el senyorial i imponent menjador de l’antic Ritz (Gran Via de les Corts Catalanes, 668). «Aquí conviuran molts estils», diu Rafa, amb espai a la carta per a les brases, per al mar i la muntanya (els pèsols amb tripa de bacallà; la carbonara de vieira i trufa; les mongetes amb tonyina, i el caneló de centolla amb cruixent i suc de pollastre, que serà un clàssic en cinc minuts), per a l’homenatge al Ritz, per a les ostres i per al caviar (¡el brioix!, ¡l’eriçó amb tàrtar de gambes!), que ha convertit en identitari, tant a l’Estimar de Barcelona com al de Madrid. Aquesta és la crònica de Pau Arenós sobre la seva visita a Amar.

La successora en cuina d’aquesta històrica casa de menjars de Camp de l’Arpa (La Nació, 67) aporta frescor després del seu pas per una escola d’hostaleria. Té una barra generosa, on es pot passar una estona llarga sense problemes, tant si és d’espera com si no ho és, i un menjador on es pot emprar còmodament la cullera, el ganivet i la forquilla. I on es pot compartir taula, que no estovalles (perquè són individuals, com procedeix en aquests casos). I gaudir una vegada planten tan amablement l’ampolla de vi i la gasosa (o allò amb què desitgis acompanyar l’àpat) a la taula. Aquí t’expliquem quins són els plats del menú de migdia, que costa 12 euros, de La Cuina del Papi.

Jaume Marambio i Victoria Maccarone creuen la cuina mediterrània amb l’asiàtica al lloc on va ser Pakta (Lleida, 5). No és Pakta, és clar, però el japonès continua sobre la vaixella, barrejat amb el català, amb «el mediterrani», prefereix el cuiner. Aquesta és una ‘izakaya’ o taverna amb gust de fricandó. Això és el que va menjar el nostre cronista gastronòmic, Pau Arenós, a Alapar.

Camarasa Fruits obre un espectacular i sumptuós espai d’aire ‘retro’ a la plaça de Francesc Macià amb Diagonal on tant pots comprar productes gurmet com plats preparats per al dinar o el sopar. Impressiona la barra de fruita i verdura de l’entrada, que de nit es converteix en cocteleria. Al costat, hi ha la rostisseria, on pots emportar-te, per exemple, un pollastre rostit en forn de llenya. Uns esglaons més a baix hi ha una altra barra, on serveixen plats de cuina de mercat. I al pis de baix, congelats ‘top’, embotits molt ‘top’ i una selecció de formatges encara més ‘top’, que afinen en el seu cava. Així va ser el nostre ‘tour’ per Camarasa Fruits.

El lloc és singular: Follia de Pot, situat al celler del restaurant Follia. El que cuinen és singular: guisats en un pot. Els qui hi ha al darrere són singulars: Fran Baixas, Gianmarco Greci i Alatz Bilbao. Un dels plats més venuts és altament singular: pollastre a la ‘màcali-mòcoli’. Tot en aquesta crònica de Pau Arenós és particular: així és Follia de Pot.