‘Newsletter’
Visca els fregits (ara que no ens veu el metge)
Les fregidores sense oli han aparegut carregades de moralitat. Omplen de sorolls i inconvenients –per la seva mida– les plaques de cocció perquè volem creure en els miracles
Que et prohibeixin els fregits potser t’allargarà la vida, però potser et treu motius per viure.
És una exageració, per descomptat, però ¿què seria de la gastronomia sense l’exageració, sense l’excés, sense la hipèrbole, sense la grandiloqüència, sense l’aguanta’m-el-cubata? Ja no queden herois, però sí exaltats.
Les fregidores sense oli han aparegut carregades de moralitat. Omplen de sorolls i inconvenients –per la seva mida– les plaques de cocció perquè volem creure en els miracles: que a l’utilitzar-les serem lliures de pecat i greixos.
Imagino el seu futur junt amb altres electrodomèstics que van arribar per salvar-nos i que hem premiat amb l’oblit, com les panificadores.
La gent les adquireix o les regala com si es tractés d’una drecera per esquivar allò prohibit. Va ser un èxit del Nadal passat i, aquest octubre tropical, ja anuncio que ho serà del vinent.
Per més que el ‘lobby’ de les ‘air fryer’ ho afirmi, les seves patates fregides no són exactament patates fregides, com els formatges de tofu no són formatges ni les hamburgueses vegetals són hamburgueses.
Ficcions, sí. Il·lusions, potser. Frustracions, absolutament. Jo vaig regalar la meva, invasora en aquests moments d’una cuina aliena.
[Aquí, com es preparen les millors patates fregides]
Al Lombo em van oferir acabar d’una manera immoral, després de tres plats de pasta, amb una escalopa de vedella. Si he de triar alguna forma de l’or, que sigui la de l’arrebossat.
La vaig mesurar per fetitxisme: 23 centímetres de carn emmoquetada, prima, espetegant, amb vidres de sal. Tot just veure el llençol, vaig voler tapar-m’hi.
[Aquí, una carn arrebossada de mida XXL]
Visca els fregits: i això ho dic amb la boca petita després d’unes decebedores anàlisis.
Notícies relacionades
La substància arrebossada va aparèixer amb un bol de patates fregides i, no és que veiés Déu, perquè Déu està amb els fabricants d’‘air fryer’, però em van fer treure el cap al paradís.
Vaig pensar a repetir, però ho vaig desestimar amb la idea de viure uns quants anys més. Tot sigui per fer feliç el metge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
