Restaurant Per Feina: una carta a preu de menú del dia

Al costat del restaurant Estimar, veí de Santa Maria del Mar, Rafa hi té l’oficina i, en porexpans blancs, desenes de fulls punxats amb agulles d’entomòleg. Durant mesos, Per Feina ha existit allà d’una manera virtual.

Meticulós a l’estil bullinià –procedeix dels seus equips–, ha ordenat la platerada amb famílies: amanides/salaons/confitats, sopes/cremes, verdures/llegums, ous/pastes/arrossos, peix, carn i ¡carro de postres! Aquest toc retro és vistós i energètic.

La decisió final ha sigut deixar sobre la taula –literalment: en un sobre– una carta, amb una trentena de plats, a preu de menú: 18 €. I, per a sibarites sense pressa, algunes viandes fora d’aquest rang. Ah, amics, i un tovalló de veritat.

Al capdavant de la cuina, Stefano Schirru; del bar, Paco Heredia; de la sala, Estefanía Fernández i, de les postres, Fabiola George. Cambrers i cambreres vesteixen amb jaqueta blanca, aquest aire antic.

Al final de l’enorme espai («l’objectiu és donar menjar a 300 persones al dia»), un televisor gegant, perquè també ha volgut capturar un esperit, una atmosfera, una reverberació del passat: «El meu pare repartia amb camió i el dia que m’hi portava era una festa. Paràvem en restaurants de polígon. ¡Poder anar a un lloc i escollir!».

El polígon modern és aquest 22@ del Poblenou amb empreses tecnològiques i aquests pencaires que Rafa vol desenganxar de l’ordinador amb unes llenties superlatives amb calamarset i fuagràs i refrescants piparres. Rebobinem: menú del dia i llenties amb ¡calamarset i fuagràs! La lleguminosa, amb un fons d’ànec, hauria de tenir un lloc d’honor a Llegumolàndia.

Jo menjo per explicar-ho, així que, sacrificat en benefici de la informació veraç, he trencat la regla del primer-segon-postres i salto d’apartat en apartat. 

Després de triar teca, l’aperitiu, olives variades i llonganissa de Cal Rovira, que també proporciona les cecines per als esmorzars. I txin-txin amb el vi negre L’Equilibrista. ¿Per què no tenir màgnums per a la copa que entra amb el menú?

Desgrano els imprescindibles, plats gastronòmics en aquest entorn de tinc-una-reunió-a-les-quatre: les llenties, clar; els porros a la brasa amb olivada i praliné d’avellanes, el salmorejo amb raïm («apliquem la regla del 3: 3 quilos de tomàquet, 3 ous durs, 300 grams de pa, 3 alls, 300 d’oli d’oliva...»), la rajada amb salsa biscaïna i el conill amb cargols (i una salsa amb canyella i ‘sriracha’) i el pastís de llimona. Per caprici, braç de gitano, ja gairebé desaparegut, més per desmemòria que per correcció política.

«Em fa por que d’aquí 30 anys ningú recordi el gust de la carn d’olla o d’uns ous a la flamenca. Hi ha un punt de romanticisme en el que fem», etziba. Amb «negocis ‘healthy’» al veïnat, l’imant és la cassola amb fons.

Retocs mínims per als macarrons amb botifarra (mantega en el gratinat i reducció de tomàquet), els canelons (‘top-top’, però picaria menys el farcit) i el capipota amb cigrons (amb una canyella dominant, i quin encert amb la farigola llimonera).

Notícies relacionades

Bar Lombo: la pasta, la pizza fregida i l’escalopa

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Aquest any de retrobaments, el Rafa i els seus socis, Anna Gotanegra i Ricardo Acquista, porten molta tralla amb inauguracions a Sevilla, Madrid i Barcelona, amb aquest Amar a El Palace, engalanat amb llagosta i collarets de caviar. El Per Feina és un exercici a peu de carrer.

Al principi del dinar, he preguntat al Rafa si para, si frena; i, al final, convençut del format, crec que seria astut disseminar locals d’anar Per Feina.