Tanca Pappa Sven, l’únic restaurant suec de Barcelona

Olsson troba a faltar la seva gent després de més d’una dècada a la capital catalana, a la qual va arribar per estudiar castellà durant quatre mesos i es va quedar finalment per amor. I, com que volia obrir un restaurant, ho va fer a Barcelona. Va ser l’únic del seu estil durant molts anys.

Temps després van aparèixer la pastisseria Manso’s Cafe (Manso, 1), amb dolços suecs perquè una de les seves responsables és d’aquell país, i el supermercat El Sueco (Gran Via de les Corts Catalanes, 714, a prop de la plaça de Tetuan). En els últims mesos ha aixecat la persiana Fiskebar (passeig d’Ítaca, 3, al Reial Club Marítim), que treballa amb la filosofia de la gastronomia dels països nòrdics (peixos crus i fumats).

Ara, als seus 43 anys, sense parella, però amb un idioma més que dominat, torna al seu país natal per continuar dedicant-se al món de la restauració: estudiarà Food & Beverage per dirigir restaurants d’hotels. Una llàstima per als gurmets de la ciutat amb ganes de provar plats septentrionals com els que ella preparava amb gran èxit de públic, perquè no tanca perquè li vagi malament, sinó perquè necessita canviar d’aires.

Notícies relacionades

VOTA | Quin és el millor restaurant obert el 2024 a Barcelona?

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Al seu web, la cuinera explica que Pappa Sven (nom en honor al seu pare) ho ha sigut «tot» en la seva vida, i els clients, la seva «segona família». «Però ha arribat el moment de seguir endavant en la vida i fer realitat més somnis», avança. «Cal tancar portes per obrir-ne de noves, i si no tanco el restaurant, estaré 10 anys més cuinant i netejant copes. Ara el meu futur és un full en blanc», comenta a aquest diari.

Un d’aquests somnis és ser ambaixadora de la cuina sueca a Espanya, per la qual cosa vindrà cap aquí de tant en tant. I un bon aperitiu d’aquest pla és un altre somni, en aquest cas complert després de gairebé quatre anys de feina braç a braç amb la fotògrafa Sara Larsson: ‘Cocina nórdica’, en què recupera les seves receptes, les de la meva àvia i els seus familiars. Fumats, sopes i cremes, peixos i carns, quiches i pastissos salats i dolços, pans, galetes, rotllets de canyella... «És molt personal, ja que hi recullo anècdotes relacionades amb cada plat, records d’infància, tradicions, festes com la del cranc, a l’agost, o el Midsommar, per Nadal...».