10 nous restaurants de Barcelona que mereixen una visita immediata

Eugeni de Diego (A Pluma, Tamae) i Ana Alvarado exploren el món de les pastes casolanes i pugen a l’onada dels nous italians a la barcelonina. ‘Pappardelle’ amb ragoût d’ossobuco, nyoquis amb mantega i sàlvia, espaguetis a la carbonara. Tres pastes de Lombo, i les seves combinacions, que Eugeni de Diego ha pensat i que Andrea Ortu ha cuinat, gest no petit perquè és el sard el que hi dona el ‘mantecato’, el toc, la gràcia final. Si vols continuar bavejant, llegeix aquesta crònica de Bar Lombo.

Aquest restaurant és el resultat de l’aliança d’Ever Cubilla (Claris 118) i Javier Caballero (Bodega Gol), del ‘tiradito’ i de les tripes. No és cuina fusió, sinó cuina associació. És al començament de Blai, el carrer governat per les taperies. A la carta, els musclos, l’amanida amb gamba i bonítol, la torradeta d’anxova, manxec ratllat i pebrot; l’ostra natural i una altra amb salsa ‘ponzu’, la croqueta de pollastre/pernil i la de sípia... Però hi ha més coses, i t’expliquem aquí tot el que es pot menjar a El Malparía.

Marc Pérez i Tania Doblas han obert un oasi al territori hiperturístic del centre de Barcelona, gairebé al Portal de l’Àngel: plats amb ànima, cor i gust. Pau Arenós va provar el menú de migdia (18 €) i es va quedar «enganxat» a la sablé amb porros i mel, ou curat i ratllat i ‘velouté’ de tàperes. «Vaig comprendre que qui defensava el fort era un xef amb fust», va escriure sobre la seva visita a La Sosenga.

Amb gran experiència en restaurants famosos, Ferran Soler és per fi propietari després de ser ex de molts llocs amb saler (Saüc, Tickets, Bodega 1900, Bambarol...). Al seu escut d’armes, la cullera. Perquè aquí es cuina. Aquí t’explica Pau Arenós quins plats valen la pena després de la seva visita a Can Marlau.

Rafa Zafra, el xef del caviar, s’acosta a nous públics amb un establiment de guisats que fa esmorzars i dinars en dies feiners. Deixar sobre la taula –literal: en un sobre– una carta, amb una trentena de plats, a preu de menú: 18 €. Vegem quines propostes són, anem Per Feina.

Cantoner com assenyala el nom, l’Urgell Londres és propietat de Santi Olivella, veterà de la restauració barcelonina, que va defensar a principis de segle el Cata 1.81, plaça que ocupa avui el restaurant Haddock, i on van fer famosos els macarrons amb xocolata blanca i sobrassada. Aquí t’expliquem com han actualitzat aquest plat, que prepara el xef Moussa el Yamlahi, nascut a Tànger, que mai ha tastat el porc. Benvinguts a Urgell Londres.

Es van conèixer al restaurant Caelis de Romain Fornell, són tres italians i un equatorià, dos cuiners, una cambrera i un ‘sommelier’: tots quatre, Isabella Vivarelli, Alberto Jaime León, Luca Pinna i Raffaele D’Avico, han creat un restaurant Imprevisto amb plats atraients i suggestius, una carta de vins amb intenció i un servei somrient i eficaç. Aquí t’ho expliquem tot sobre Imprevisto.

Gala Masetti i Jordi Saavedra provenen de l’‘escola Adrià’ i han debutat com a propietaris amb un bar de bocates formidables. aquests nous-vells bars, rescatats per cuiners amb poder gastro i que no volen enredar-se en complexitats de caça major. Carta molt curta, amb èmfasi e els bocates, i amb el desig d’obrir una línia de plats o platets, tot i que els limiten l’espai i la maquinària. Per preparar els brioixos al vapor –per al planxament de tòfona i el de papada– han hagut de llogar espai en un obrador. Aquí t’expliquem més extensament com és Bar Roma.

Ricardo García aconsegueix un prodigi al barri del Clot amb el seu petit restaurant: una degustació de cinc plats i pa i mantega fets a la casa. Allà, el client només tria el segon, entre carn i peix: els tres entrants i les postres són cosa del cuiner. Això és el que es menja a Lanto.

Tan ambiciosa com desconeguda és la cuina de foc i fum que encén el xef Pablo Lagrange en un espai amb fàbrica de cervesa. Una proposta sorprenent en la qual... ¡cremen l’aigua! Aquí t’expliquem millor de què va La Textil.