De sobte, la diferència, el diferent, el distint

Reflexionat això i suposant que els comptes estiguin sanejats, ¿per què la majoria de restaurants són un calc?, ¿per què el badall és el plat principal de les cartes?

En la monotonia, l’aparició de Miquel Coulibaly, que procedeix de l’‘underground’ gastro, com explica ell.

¿Què és, aquest circuit? Gent que opera al marge de les vies convencionals, per camins de contrabandistes; alguns expatriats, establerts a Barcelona com podrien estar-ho a Hèlsinki, sense interès pel que és local, artistes que des d’aquest costat del Mediterrani treballen per al món.

No és el cas del Miquel, nascut a Vilassar i barceloní. Manipula aliments des de fa molt, si bé encara és un desconegut: va crear la bomboneria experimental Señor Brown i la intensament groga Cafetería Industrial, que després va transformar en el germen de Comida Codac, que ha traslladat i reorientat.

¿Què podem explicar de Comida Codac? Ho explico aquí, i deixo anar sense anestèsia que es tracta d’«un projecte multidisciplinari orientat a la gastronomia», en frase del xef.

Paraules compostes com ara ‘multidisciplinari’ m’impressionen poc i podrien ser una boira per dissimular la incompetència. I de cap manera. A casa del Miquel, amb rajoles blaves de piscina, es menja bé.

De sobte, la diferència, el diferent, el distint.

Molt recent encara un menjar a Etxebarri, on el millor plat és l’obsessió. L’obstinació de Bittor Arginzoniz pel producte excepcional i la doma de la brasa.

Quan la revolució es feia amb el fred, el Bittor es va agafar al foc. Rar entre els rars, original entre els originals, ha portat la foguera primitiva a la més alta flama.

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

L’avantguarda es manifesta de diferents formes: sospitem de les grandiloqüents.

De vegades, el gest avantguardista és petit, com decidir, assumint un gran risc, que al teu restaurant no hi haurà vi, pa ni cafè. És el cas de Comida Codac.