‘Newsletter’

El pitjor entrepà del món, per Pau Arenós

  • Vivim l’edat d’or, plata i sardines del bocata, que ha deixat de ser un recurs fred d’emergència per reivindicar-se com a complexitat cuinada

El pitjor entrepà del món, per Pau Arenós
1
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La idea que encapçala aquest text va sorgir mentre escrivia la crònica sobre les ‘focaccias’ de Walló, amb la temptació de titular: ‘Els millors entrepans italians de Barcelona’.

No vaig recórrer al truc tan habitual –un tripijoc que utilitzem de vegades, menys de les que la gent creu, més de les necessàries– i que tan bons resultats dona perquè, honestament, no ho sé.

Són bons, molt bons, dels millors bocates que es preparen avui a la ciutat, però, específicament, ¿els millors italians?

[Aquí, llocs amb els quals embogir amb els seus entrepans]

Recordo muntanyes de ‘paninis’ en aquelles cafeteries que als anys noranta exposaven una italianitat de cartró pedra –com les pizzeries franquiciades.

Pa reblanits amb mortadel·les seques i inquietants, rodanxes de tomàquets atropellats i fulles d’enciam amb les vores ennegrides.

Que els de Walló siguin ‘els millors entrepans italians de Barcelona’, amb els de Sant Porcello i els de Compà en la competició, tampoc és difícil, tot i que em falta informació per ser concret.

Vivim l’edat d’or, plata i sardines del bocata, que ha deixat de ser un recurs fred d’emergència per reivindicar-se com a complexitat cuinada. L’entrepà és un enginy absolut, fet d’equilibris entre dins i fora, entre el pa i el farcit.

Restaurants d’alta cuina com Teatro, votat pels lectors de Cata Mayor com a millor obertura del 2022 a Barcelona, dediquen una part destacable de la carta del 2023 als dits, continguts bocatils: el flautí de vedella o el llonguet trufat.

[Aquí, la història amb substància de ‘Pepito’ Martínez Fornós]

Empenyorats en ‘els millors de’, seria triomfal la llista d’‘els pitjors de’. El públic disfruta amb les catàstrofes.

La mort atrau, amb més seducció lectora que la vida; el tancament d’un restaurant, abans que una obertura. El deficient ens dona alegria perquè ens creiem superiors.

La pitjor fabada del món. Els pitjors arrossos del món. Les pitjors truites del món. Les pitjors amanides del món.

Notícies relacionades

Els pitjors restaurants del món.

Els pitjors entrepans de Barcelona.