Menú del dia: Bar Bodega Agustín, joia ravalera

A punt del primer aniversari d’aquesta secció de menús, es dona una coincidència addicional. I és que, amb aquest, ja en són 20 els articles publicats. Honestament, el temps ha passat tan ràpid que ni m’ha donat temps a fer la vista enrere malgrat que, aquest any, ens han deixat dos llocs adorats, explicats en aquestes línies: el Bar Azul i, molt recentment, el Bar Asorey. Pena, peneta, pena.

Per això, per aixecar l’ànim i estar a l’altura de tan feliç efemèride, anem amb l’artilleria pesant. La d’avui és una visita a un dels llocs favorits dels meus adorats Shawn i Sofía, amb qui fer el mal mentre es coneixen llocs preciosos és sempre una delícia. Així que, regalant-me el gaudi de la seva companyia, ens acostem un divendres al Bar Bodega Agustín, un puntal clau situat a la vora nord-oest del barri del Raval barceloní. Ben a prop d’altres d’il·lustres del barri com el Bar del Toro, Ca l’Estevet i la Bodega Armando.

L’Agustín és un lloc de segona generació en un barri com el Raval. És a dir, no tan ‘rara avis’ si s’examina per separat, però sens dubte un valor a protegir si un s’atura a analitzar-lo amb calma. És un local més aviat petit i que fa cantonada, però on es fa el possible per tenir-te ben acollit siguis qui siguis. I ho aconsegueixen, perquè propis i estranys acudeixen recurrentment fins a omplir-lo, sigui per esmorzar o per dinar.

Tenen un menú que aguanta la inflació amb molta –moltíssima– dignitat sense deixar ningú enrere, cosa que cal agrair-los sempre i en tot moment. No hi ha menú escrit, som davant un lloc on te’l canten i on totes les estrofes sonen bé. Són prou opcions per tenir varietat però no són gaires, de manera que les pots retenir i decidir amb certa seguretat de no oblidar-te res. Tremendament fidel a aquest plantejament, he de dir.

De primer, verdura, que mai sobra, i si està ben feta, com va ser el cas de les mongetes a la riojana que vaig escollir, doncs encara millor. No era cap tonteria tampoc el potatge de cigrons que també van triar els meus acompanyants. El que deia abans: no gaires opcions, variades i bones. I és difícil ficar la pota amb aquests paràmetres.

Pel que fa al segon plat, diguem que no em van deixar escollir-lo malgrat que, teòricament, sí que es pot. Se sap que asseure’s un divendres a l’Agustín significa disfrutar d’un dels seus ‘greatest hits’: el garró al forn. I, com que jo encara no l’havia tastat, als meus tendres 41 anys em vaig batejar.

Una imatge val més que mil paraules, però he de dir que aquest entra al meu particular saló de la fama. Perquè en realitat no cal gairebé ni forquilla. Perquè té la profunditat que li demano a aquesta carn. I perquè ve acompanyat d’unes patates fregides que són les que aspiro a fer a casa però mai aconsegueixo. Beneïda obligació a què em van sotmetre els meus acompanyants, no hi ha res millor que estar envoltat de gent que et vol bé.

Notícies relacionades

Menú del dia: Cal Boter, el menú de la Vila de Gràcia

Menús de migdia: 4 restaurants de fora de Barcelona per menjar bo, bonic i barat

Per acabar, el caprici habitual de qui us escriu. Flam. Però, per no tornar a la meva habitual monotonia de postres tan de sobte, el flam era de cafè, que no abunden gaire i encara menys tan ben parits com aquest.

Acostar-se al Raval amb tan magnífic panorama és un costum a cultivar. I és que no se m’acut millor manera que arribar a l’aniversari que tan ben menjat i tan ben acompanyat. A esperar més aniversaris, mentre es pugui.