Barcelona bona i barata: trio de seitons a El Moll del Rebaix, viatge a la Barceloneta profunda

Entre carrers estrets, façanes amb esvorancs i voreres tacades de nit gentrificada, la Barceloneta atresora locals d’autenticitat incorrupta. En són pocs però existeixen. Espais amb ànima, bars sense pàtina impostada. Supervivents que habiten en el record col·lectiu d’una Barcelona en retirada. Són la resistència, i també són un petit miracle. Una d’aquestes joies és El Moll del Rebaix, on Paco Parra serveix des del 2004 excel·lents seitons al personal.

Darrere de la porta desballestada d’El Moll hi trobem parets pintades de blau elèctric plenes de fotografies amb referències cinematogràfiques. Gairebé no hi ha cap forat. Els records de clientela i família s’acumulen rere la barra, en un bigarrat desordre acolorit i sensacional. És dissabte a la tarda i mentre em cruspeixo unes anxoves com una casa, al meu costat Humphrey Bogart treu el cap a la pitrera de Marilyn Monroe davant la mirada atònita de Lauren Bacall.

Sona la música i la clientela canta animadament les lletres d’un karaoke projectat a la pantalla. La parròquia es posa a corejar una de Sergio Dalma i algú crida que vol que soni Aitana. Em fico dins una altra anxova carnosa, intensa i excel·lentment amanida. Una parella balla al costat d’un barril-taula i li demanem al Paco una altra ració de seitons en vinagre i unes gambes salades. De fons, continuen reclamant Aitana i estic superat per la situació. És un batibull total.

El Paco té 47 anys, però continua sent el Paquito per a molts veïns. Es va criar al barri i amb 18 va entrar a treballar a Les Parres, l’antic local on ara hi ha El Moll del Rebaix. Va estudiar per a advocat, va estudiar per a criminòleg i el 2004 es va cansar de fer voltes per la vida i va acabar recuperant aquest local perquè gaudís el veïnat. Obre cada dia i només tanca un dilluns cada dues setmanes. És una feinada. 

El seu pare també es diu Paco, és pescador granadí del poble de la Mamola. Va venir a Barcelona a guanyar-se la vida i va conèixer l’amor amb la catalana Marga Rodríguez. Ell s’encarrega de cuinar cada dissabte al matí el calder negre de porcellana ple de migas que situen al costat de la vitrina de tapes, sobre la barra. Les serveixen amb peixets fregits com a tapeta gratis amb cada consumició. Que demanes una canya: cullerada de migas i seitó fregit per acompanyar el glop.

Els diumenges, cassola i guisat

Els diumenges és el torn de la cassola i el guisat, que pot ser de tonyina amb tomàquet, de mandonguilles... «No en tenim un de fix. El guisat de diumenge... cada setmana l’anem canviant», ens explica el Paco. La Marga, la mare, dona un cop de mà els caps de setmana i és la primera que s’anima a cantar.

A més de l’ambientàs, El Moll del Rebaix té tres grans especialitats: les anxoves ja esmentades, els seitons en vinagre i els seitons a l’‘style’ peixet fregit . «La meva estima pel producte fresc, pel bon peix, l’hereto dels pares. Per fer-los en vinagre, els netejo l’espina, els deixo en aigua fins que perden qualsevol rastre de sang i queden blancs. Després, per capes i a curar-se amb sal i vinagre. L’endemà, els esbandeixo i els conservo amb oli i all. No hi ha cap altre truc, fer-los cada dia ben frescos i fins avui així hem triomfat», ens explica el Paco.

Són seitons sucosos i lleugerament acidulats, però sense cap rastre de bastardes aromes acètiques. Grassos i tersos, els serveixen amb olives, un mos de déus a preu de proletari. 

L’ambientàs dels dissabtes

El nom del bar remet el cor de la Barceloneta que el fa servir com a local social. En aquest barri és tradició que els veïns s’organitzin formant ‘cors’ o agrupacions musicals que cada any recorren juntament amb orquestres els carrers i canten el seu repertori durant les festes de la Segona Pasqua Granada. Potser això explica en part l’ambientàs dels dissabtes.

«No és que sigui una cosa establerta, és un tema espontani. La gent s’anima a poc a poc i es va embolicant la festa... Si coincideix que no hi ha futbol és molt més habitual, acostuma a passar cada dissabte. Quan hi ha futbol veiem els partits, i tot i que som del Barça, també venen grups de l’Espanyol al bar, i fins i tot els del Madrid. Aquí hi venen tots els veïns, ens trobem i xerrem».

Migas amb peixet fregit

Se’n va i passa una ració de migas amb peixet fregit, que també són seitons, és clar. Des de la barra pots observar parcialment la cuina i veure com els fregeixen després d’una lleugera enfarinada. Tenen la carn dura i tersa, sense rastre d’oli. Fins, cruixents i lleugers, completen el trio del seitó triomfal: curat com les anxoves, fregit i envinagrat.

Notícies relacionades

Barcelona bona i barata: Agarimo, ‘cocido’ gallec complet amb tot inclòs per 21 €

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

«De la Barceloneta d’abans, habitada per pescadors i portuaris gairebé no en queda res. I pel que fa als bars, en quedem quatre. D’establiments n’hi ha molts, jo et parlo de bars de barra i amb esperit de barri. Com el nostre, el Chusco i el Sergio. Abans, cada bar tenia la seva especialitat i la gent anava de barra en barra. La nostra són els seitons. Ara hi ha molta terrassa i la gent s’hi asseu i s’hi queda fixa. Tot això ha canviat», ens comenta la Marga mentre, rere la barra, el Paco continua servint seitons a preu fet.

És la Barceloneta profunda que, tot i que escassa i en retirada, continua lluitant. Un petit miracle que per sort, encara podem disfrutar.