Dotze bons restaurants de Gràcia que no hauries de perdre de vista

Fabio Gambirasi i Roser Asensio van deixar enrere Mala Hierba sense desviar-se d’un aspecte fonamental: donar plaer amb la mínima empremta contaminant. Tenen bona mà per estudiar productes: treuen pòquers. Així de guanyadora és l’aposta per Agreste.

Rafael de Bedoya i Paulo Airaudo dirigeixen aquest luxós restaurant on no es menja bé, sinó que es menja molt bé. Un local on un plat tan senzill com les aletes de pollastre amb la pell cruixent i amb un rovell d’ou confitat resulta exquisit. Si vols saber-ne més, aquí tens tota la informació sobre Aleia.

Pau Arenós, després de la seva visita a aquest restaurant del carrer del Torrent de les Flors, 158, va explicar que aquest local és recomanable per als que vulguin múscul gastro i que han de fugir d’aquest restaurant els de cuina fàcil i blandiblú. El xef Xavi Codina utilitza bona matèria primera, fa coccions encertades i proposa combinacions rigoroses. No hi ha concessió ni esteticisme, sinó la brutalitat d’un plat bo, segons Arenós, que va escriure aquesta crònica de La Panxa del Bisbe.

Sembla una casa particular, però a la teva no pengen quadros de Tàpies de les parets, difícilment tindràs els arbres a la terrassa interior i, per descomptat, no cuinaràs com ho fan a Roig Robí, un restaurant que elabora bona gastronomia catalana des de fa més de tres dècades. Aquest restaurant és, en definitiva, un clàssic contemporani que fa alta cuina popular, com el capipota, l’arròs amb espardenyes... Aquí t’expliquem altres detalls de Roig Robí.

Qui conegui La Pubilla, davant el mercat de la Llibertat, sabrà que el seu és un dels millors menús de migdia de Gràcia i potser de Barcelona. Repeteix èxit espaterrant en aquest minúscul local on el xef Alexis Peñalver canvia de format, però, no, d’intenció, ja que el seu objectiu és sempre que et delectis amb tant sabor: tapes senzilles, però potents, de mercat (tot i que amb alguna recepta que mira a latituds llunyanes), i una carta de vins curta, canviant i interessantíssima. Així és Extra Bar.

Gonzalo Álvarez va néixer a Caracas, es va formar a Barcelona, ha passat 13 anys a Tòquio i ha tornat a la ciutat que el va fer cuiner amb un restaurant on barreja Orient i Occident en plats com la parpatana salsejada amb una reducció de sake, caldo de bonítol sec i gingebre, i els pèsols amb botifarra negra cruixent, tripa de bacallà i ‘kimchi’. És al carrer de Benet Mercadé, 21, i es diu Morralet.

Pedro Baño i Paco Benítez reviuen els sabors antics amb una mirada nova en una altra estrena imprescindible el 2020. Baño va ser professor de la Hofmann i ha estat a Caelis i Lluçanès, i Benítez va ser cap de cuina a L’Eggs i va passar per Noma. Personal de cases fastuoses que han triat, per a aquesta etapa de la vida, el duralex. Aquesta és la crònica de la visita de Pau Arenós a Fonda Pepa.

Sartoria Panatieri, de Rafa Panatieri i Jorge Sastre, destaca pels seus bons preus, per les seves masses amb llargues fermentacions i per les seves elaboracions superiors i de temporada, amb carbassa, per exemple. Clica aquí si vols saber més de Sartoria Panatieri.

Guisats, truites al moment, entrepans, clàssics amb personalitat: Marc Agelet vol trobar el seu lloc en la competitiva restauració barcelonina. Compte al plat del dia amb pa i beguda a 10 €. Així que ves-hi, asseu-te i disfruta. Així és el seu treball a Demo Gastrobar.

Als seus 58 anys, Josep Maria Masó torna com a propietari d’un restaurant, associat amb Àlex López, després de dues dècades de treballar per a d’altres, amb obertures amb carisma barceloní com les del Cañete i la terrassa Martínez. Les més recents, Carmina i Gala. Ara fa cuina de mercat «sense pretensions»... però ¡atenció al tàrtar de cullera de Tangana!

Rafa Panatieri i Jorge Sastre, amos de les pizzeries Sartoria Panatieri, tornen als orígens amb un restaurant centrat en la graella. Ocupa el local on hi va haver Fan Shoronpo, i després d’una remodelació profunda ha renascut amb gust, tot i que, punt en contra per part d‘instagramers’ i punt a favor per part d’espeleòlegs, la llum escasseja. En qualsevol cas, un bravo mereix Brabo.

Davant La Pubilla, el Mercat de la Llibertat i, a dins, Alexis Peñalver, que també té l’Extra Bar, es fa càrrec d’una barra en la qual només serveix animals marins. Dotat amb un equipament mínim (forn, planxa i dos focs), es posa l’escafandre per a l’especialitat: només allò que descarreguen els barcos, «producte al qual apliquem les bases de la cuina catalana». Així és Bar Hermós.