Casa Masala: si vols un bon curri, entra en aquest bar

Aquest és un restaurant amb bicefàlia catalanoíndia: Kuldeep Singh, xef executiu, i Jordi Aros, director d’operacions, títols que intimiden, tot i que no són donats a la grandiloqüència. Casa, repeteixo: els migdies, un menú de 13,50 €.

Després de molt de temps sense veure la família, Kuldeep Singh ha marxat de viatge. A la capitania del forn ‘tandoor’ hi ha Gurmeet Singh, cap de cuina. La relació del Jordi amb el Kuldeep i el Gurmeet és antiga: va ser el cap de tots dos quan el de Tarragona estava al capdavant d’una cadena de restaurants.

Primer, van posar a rodar una furgoneta amb gustos indis; després, el local Masala 73 i, a sobre d’aquestes runes, han aixecat la casa. La paraula ‘masala’ significa ‘barreja d’espècies’ i, aplicada aquí, també podria referir-se a l’amalgama catalanoíndia. 

«El 80% de les persones amb qui treballava eren indis», explica el Jordi, «i el Kuldeep era rentaplats». Després va ser cuiner i fins i tot delectava els col·legues de feina amb platets de la infància, que impressionaven el soci: «És autodidacte». No s’explica prou (i en aquestes cròniques s’intenta) que els que preparen els nostres àpats són indis, són filipins, són marroquins, són senegalesos...

Segons el padró municipal, el 2022 hi havia 22.550 pakistanesos i 7.695 indis a Barcelona. El curri ja no hauria de ser una preparació estranya.

La sala d’aquest bar condimentat la porta Isa Olmedo, eficaç i familiar, que és de Jerez i diu que és de «Nova Delhi de la Frontera».

Hi ha alegria en la Isa i hi ha alegria en les combinacions. Vermells i verds i grocs que donen vigor i presència, i picant, a tot allò que arriba a la taula. Hauríem d’aprendre d’aquest confeti, nosaltres, els mestres del menjar marró, i no per això menys saborós.

La Bomba Bombai explica l’aquí i explica l’allà, de B a B, de Bombai a la Barceloneta: una bola de patata/cigrons/pèsols, maionesa amb curri i salsa brava.

Junt amb l’entrant, la ‘pakora’ de ceba amb ‘garam masala’ i una salsa de tamarinde per untar, i el ‘dahi puri’, esferes de patates i llegums, cobertes amb farina de cigrons i amb iogurt, i, esnif, arriben una mica fredes.

Curta oferta vinícola i amb Sula com a únic vi indi, que vaig tastar fa anys, amb un syrah que em va deixar desconcertat, situació que es repeteix. Millor la copa de chenin blanc, del mateix elaborador. Tots dos, amb tap de rosca.

De cap al curri, el pollastre ‘tikka masala’, apropiació cultural dels britànics amb una historieta que transcorre a Glasgow i que té com a protagonista un cuiner del Panjab.

A Casa Masala, pit marinat durant 24 hores amb iogurt especiat i salsat amb un curri amb tomàquet i ametlla.

Veuré després la broqueta a la qual el Gurmeet ha enfilat el pollastre per torrar-lo, vertical, al forn ‘tandoor’. Combino trossos amb arròs basmati, ‘raita’ (iogurt amb cogombre) i ‘naan’ (pa) amb all.

Segueixo en pla maharajà amb el (molt bo) ‘biryani’ de ploma de porc ibèric, també ‘tandooritzat’, la carn rosada i l’exterior rostit i, sota la llaminadura, l’arròs saltat amb fruita seca.

Notícies relacionades

Restaurant Mantis: que bé l’ou amb cocotxes

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

El ‘rasmalai’ (crema) bengalí ha sigut transformat en un flam de formatge ‘paneer’ amb pistatxos i pètals de rosa en aquest exercici, de nou, de l’aquí i l’allà.

Surto de Casa Masala amb la ment posada en unes aletes, que untaré amb iogurt/espècies i ficaré al forn, que, oh, llàstima, no és el prescriptiu ‘tandoor’.