Hijos de Javier: el celler que ‘homenatja’ els ‘pijos’ de mocassí

Cal entretenir-se amb les desenes i desenes d’objectes de ‘memorabilia’ dretana –espanyolista i catalanista, Aznar i Pujol–, obra del talent indagatori d’Enric Rebordosa (Grup Confiteria, Grup Mutis...), soci i amic de tres catxondos més: el comptable Nacho Briones i els cuiners Omar Díaz (propietari del veí Bar Omar) i Víctor García (que va tenir el Plata Bistró).

El Víctor és el que s’hi escarrassa, i quines tripes les de la seva àvia Lola: ara és un capipota a la manera de La Perla, segons la recepta de Salva Serra, un altre dels col·legues, amb botifarra, botifarró, xoriço i un toc de moscatell.

Homenatges a amics, com el paté de musclos de Toni Romero, de Suculent, o l’amanida de llagostins –sencers, cosa que deixa en entredit el substantiu– a la manera d’El Doble, establiment madrileny molt del gust dels taverners moderns.

El Víctor pensa a «‘desdisfressar’ la cuina», alhora que han disfressat l’entorn. L’Enric va assajar en altres llocs la narrativa a les parets, com al tancat Bar Monterolas.

‘Aquest’ Javier és, en les seves paraules, «un nou pobre». A l’escut que li han dissenyat, unes sabates Sebago, un carretó de comprar i una porca i uns porquets que alleten, «que representen la nova generació de rendistes», ja sense renda però amb cara.

‘Aquest’ Javier que té moltes ínfules però que no paga els rebuts de la comunitat.

‘Aquest’ Javier que no és cap Javier en concret: a l’Omar i al Víctor els va agradar el nom i el rètol d’un celler anomenat així.

«Hi ha molts Javiers per aquí», intervé l’Enric. Proposo un enunciat a la carta amb ‘el que menja el Javier’, un platet amb freses d’areng i nostàlgia de caviar.

I una línia alternativa de negoci, Viuda de Javier: els embotits que els serveix Maldonado, el botifarró patater i aquesta sobrassada extremenya que és baixar una pista vermella, embossats i etiquetats per a javiers i borjas i mercès i cayetanas.

Vins del sud per beure, el fino en branca de Tío Pepe 2023 i la Tintilla de Rota El Triángulo 2021, i una passejada per joies populars, bones i poc Upper Diagonal: l’anxova sobre gel pilé («com al restaurant Palomeque, a Saragossa», diu el Víctor), el verat curat i escaldat amb escabetx, el bocata Aramburu –el nom d’un company de fatigues del cuiner quan era a Arzak– amb ventresca de bonic, piquillo i el ‘tap’ (‘pa de pessic’) banyat en olorós. ‘Javiérrimos’ contracuixes amb mullo, a les quals sobra una mica de sal, així com és innecessària sobre la llengua, tractada com a cecina.

Notícies relacionades

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

Restaurant Ibaya (Andorra): alta muntanya, alta cuina, plats d’altura

Serveixen Tomás Sánchez i Santiago Rodríguez, a qui el meu suggeriment de la ‘fatxarmilla’ segur que no els ha fet gràcia. La filosofia gastro és «tornar enrere», en paraules de l’Omar. I tot gira entorn d’aquesta idea, en part seriosament, en part de broma, amb les cellereres rajoles mudèjars o la frase al lavabo sota una foto de Pujol: ‘Retorn a l’ordre’.

Escric aquesta crònica amb un calendari d’Hijos de Javier, celler i tradició, davant. Al revers, Javier Cárdenas en banyador i una poma rosegada a la mà. Jo no em dic Javier. Als que portin mocassins, que els facin descompte.