13 bons restaurants de Sant Antoni que mereixen una visita (1)

1. Maleducat

Després de capitanejar una vermuteria amb el mateix nom, Jordi Marzo estén estovalles i cordialitat en un restaurant de la Bordeta a pocs metres de l’original i amb un cuiner amb qui el Jordi, que va ser a Petit Comitè i Roca Moo, ha compartit part de la seva densa biografia laboral: Juanjo Rodríguez Thomas. Pau Arenós va visitar Tramendu i aquí t’explica com va ser la seva experiència.

2. Teatro

Teatro (Paral·lel, 164) no és Tickets però és Tickets, el Tickets del començament, el Tickets de les molletes de papada i tòfona, ja que existeix sobre la seva memòria i per això conserven a manera de connexió o ‘ouija’ alguns obreboques, com la simbòlica oliva, la pizzeta de pasta bric, el profiterol d’hibiscus farcit de crema fumada, el tall de parmesà, el milfulls d’alga nori i tonyina o l’‘airbaguette’ de cansalada ibèrica. Però han pujat a l’escenari els guisats, els cigrons amb tripa i una vinagreta o amanida amb pebrot vermell i verd. I el resultat de l’obra és el que explica Pau Arenós en la crònica sobre .

---

3. Dr. Zhang

Aquest petit i animat restaurant regentat per una jove catalana sublima el plat xinès a preus populars. El seu èxit l’ha portat a obrir un segon local a la zona alta. Aquí t’expliquem com és el primer, el Dr. Zhang del carrer de Sepúlveda.

---

4. Can Vilaró

Can Vilaró, al costat del mercat de Sant Antoni, és un restaurant amb més d’un segle que, sense trastorns de receptari, renova la sang amb la tercera generació. No queden a Barcelona gaires restaurants amb solera on es mengi a preu moderat elegint de la carta, o d’una pissarra. A més, serveix especialitats gairebé extingides. Mantenir viva la triperia és un dels seus èxits. Això és el que es menja a .

---

5. Alkimia

Jordi Vilà escriu al pis noble de la Moritz algunes de les millors pàgines de la nova cuina catalana. Aquí tens algunes línies que li ha dedicat Pau Arenós al xef pel seu treball a Alkimia.

---

6. Chickoa

El xef pentaestrellat ha ideat la carta d’aquest restaurant de Sant Antoni que rosteix pollastre de granja de l’Empordà prèviament macerat durant 24 hores amb una barreja de 15 herbes fresques i vins amontillats. La carta és breu però imbatible: a més del pollastre a l’ast, pollastró, aletes, ‘fingers’, mollet amb contracuixa, escalivada, moniato al forn... Tot això es pot menjar al seu ampli local, es pot portar a casa o demanar-ho a domicili. Més detalls sobre el restaurant Chickoa, aquí.

---

7. Benzina

El xef italià Nicola Valle i l’anglomarroquí Badr Bennis s’atreveixen a donar una volta a preparacions tradicionals d’Itàlia. Exemple molt gustós: els ‘linguine aglio, olio’ i ‘peperoncino’, llamàntol, alvocat i oli de cardamom. A més, les begudes anomenen bandes o artistes clàssics del rock. Si vols llegir la crònica de Pau Arenós sobre el restaurant Benzina, clica aquí.

---

8. Bar Chiqui / Grado Sushi

Bar Chiqui, amb vi a granel, llaunes i bocates, suma a una carta japonesa i un menú de migdia molt econòmic. Aquí et parlen d’uramakis i yakisobas amb la mateixa naturalitat que et prenen nota d’un bocata de xistorra. Així és Bar Chiqui / Grado Sushi.

---

9. El Racó de l’Agüir

Restaurant de barri, satisfà el paladar pròxim amb un menú de migdia d’11,90 euros, on el client assidu –l’Ivan és capaç de dir el nom de tots els comensals i la seva freqüència– pot prendre cuina casolana amb un plus, és a dir, aquests platets que la mandra ha anat apartant dels nostres hàbits. Ull amb els seus arrossos: ¡boníssims! T’ho expliquem tot sobre El Racó de l’Agüir.

---

10. Come

Paco Méndez, en companyia d’Erinna Marciano, torna a posar sobre la taula l’alta cuina mexicana en aquest local de l’avinguda de Mestral, 54. «Vaig a totes», diu el cuiner. I aquest tot és, per exemple, les truita de blat de moro en totes les seves formes: la torrada de tàrtar de wagyu i la de guisat d’eriçons i salsa d’alvocat (el cap m’ha explotat) i el taco de galta amb moll. Però hi ha més coses, moltes més, i aquí et descobrim el que es menja a Come.

---

11. Last Monkey

Last Monkey: l’últim mico. Així se sent, de forma irònica, Stefano Mazza, xef a la jungla de Sant Antoni. Preu petit, carta petita, restaurant petit, cuina diminuta (4,5 metres quadrats: en l’oferta de treball va demanar un ‘pica’, un ‘rentaplats’ que no ocupés massa). Satisfacció gran. Tot això i més, és .

---

12. Enigma

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

Albert Adrià ha reobert Enigma amb una carta d’alta cuina amb pizzes, pasta, flam i pollastre a l’ast d’una altra manera. De l’ahir, Enigma conserva als plats l’expressió màxima de la cuina tecnoemocional i la decoració i l’arquitectura, tot i que és diferent quant a usos: al migdia és restaurant (amb còctels) i en el servei del vespre és cocteleria (amb tapes). No hi ha menú degustació, només carta, però sí que hi ha la possibilitat d’una «selecció sorpresa». «Com fèiem a Tickets», diu Xavi Alba, que va ser director del primer i responsable de la sala del segons. Aquests són els plats que es poden tastar Enigma.

---

13. Slow & Low

Francesc Beltri capitaneja un potent equip de joves xefs procedents de la Bodega 1900 i de Terra, a l’Hotel Alábriga, que s’atreveixen amb combinacions arriscades perquè tenen espurna i coneixement i han viatjat. Joves dels que prefereixen l’eriçó, el ‘pintxo’ i el risc a la comoditat del coixí. Així és Slow & Low.