Barcelona bona i barata: ‘pastelicos’ de carn murcians a Pastel & Co (Hostafrancs)

Pastel & Co (llegeixi’s ‘pastelico’) és un local despullat, minimalista. Al seu interior només hi ha un taulell, un forn i un noi de somriure enorme vestit amb samarreta blanca. És Jesús Campillo, murcià enamorat de la seva terra i, per extensió, dels seus pastissos de carn. Rere el taulell i amb aquesta samarreta sembla un ‘pizzaiolo’ de pastissos murcians. No hi ha pòsters que decorin el maó vist de les parets, no hi ha taules, no hi ha terrassa. Només hi ha ‘pastelicos’ i el somriure del Jesús evangelitzant Barcelona murcianament, a cop de picada cristiana de carn de vedella enriquida amb xoriço i ou dur. És una barreja amb gust de segles mastegats –perfumada amb clau i llorer– que acabarà sent enfornada sobre una base de massa ‘brisée’ o brisa elaborada amb llard de porc i, sota una tapa de pasta de full, un mar ondulat d’onades cruixents i daurades. Nyam.

Els pastissos de carn són monuments masticables. Elaboracions nascudes a l’edat mitjana amb orígens a la Xina, portades i arabitzades a través de la Ruta de la Seda. A aquest plat d’història s’enfronta el nostre paladar actual. Un privilegi, vaja. El seu triomf és tan gustós com pragmàtic, tenen una mossegada carnosa i carnal. L’absència de sofregit i tomàquet els confereix una personalitat singular, diferenciada de l’empanada gallega o de les empanadilles fregides. Són pastissos, és una altra cosa, val molt la pena acostar-s’hi i tastar-los. Atenció, això no és un bar ni un restaurant, són pastissos per emportar.

És una menja econòmica i elaborada amb ingredients humils. No necessita que s’hi afegeixi ni caviar, ni ostres ni ‘foie’. N’hi ha prou amb la carn i el xoriço, tot i que també n’hi ha una versió enriquida amb galta i una altra que incorpora cervells. Els dos elements són una manera d’introduir-hi la suculència a través del col·lagen que habita les galtes o la untuosa presència del cervell en una proporció que és reduïda però perfectament apreciable. Són increïbles, t’ho juro, un altre nivell. Mossegades inoblidables.

És un menjar nascut per ser transportat, apte per portar a la feina, a l’horta. Pragmatisme pur, tampoc requereixen ser escalfats per disfrutar-los. «Nosaltres els servim calents, els elaborem cada dia perquè no suporto que no tinguin la màxima qualitat que els puguem donar. Això sí, si passat un temps els vols escalfar a casa, la forma correcta quan són pocs és fer-ho sobre una paella a foc mínim. Sense treure’ls de la safata metàl·lica on venen. Si en són més d’un parell, al forn, sempre al més suau possible. Com més tardes a escalfar-lo, millor et quedarà».

El Jesús va arribar a Barcelona fa poc més d’un any, es va enamorar de la ciutat i va decidir deixar la feina en una multinacional per dedicar-se a la producció i venda de pastissos murcians. «La idea de dedicar-me a aquesta especialitat em va sorgir fa anys, recordo ser a Londres, on vaig treballar durant un parell d’anys, i passejant per Picadilly Circus se’m va acudir que el format del pastís de carn és ideal per a la venda al carrer, menjar portàtil molt manejable. La María –la meva mare– em va dir que estava boig per deixar una feina estable, ara està encantada i feliç. Crec molt en aquesta fórmula perquè, tret que siguis vegà, a tothom li agrada el pastís de carn murcià».

Notícies relacionades

Barcelona bona i barata: gamba panxuda a la peixateria restaurant Ribera Manero

Barcelona bona i barata: Björn Lenz, Don Bratwurst (El Alemán) i les salsitxes més carismàtiques de la ciutat

Ho diu armat d’un somriure enorme i convençut. En aquest projecte hi ha molta ambició i molta feina. A Déu pregant i amb el ‘pastelico’ pegant, perquè l’evangelització no es fa sola, cal fer-la i al costat de la porta ha situat una pissarra on es llegeix el missatge: «No pensem parar fins que el pastís murcià sigui més conegut que la pizza i els kebabs. Entra i tasta completament gratis els nostres pastissos». Al cap de poca estona de conèixer-nos i xerrar, el degoteig de curiosos és incessant. A Hostafrancs se li ha despertat la curiositat. Ganivet en mà, el Jesús talla els pastissos fent sonar el cruixent daurat, després en fa les porcions i reparteix.

A més de pastissos, per encàrrec també pots disfrutar de ‘paparajotes’ murcians. Aquestes postres representen l’aprofitament màxim de l’adoració que Múrcia sent per la llimona. En aquesta llaminadura de paella les fulles es cobreixen amb massa cremosa abans de passar pel fregit. Es mengen rescatant de la fulla la cobertura, que arrossega així part del delicat perfum, i se’n rebutja la làmina vegetal. És una broma comuna dels murcians deixar als forans l’intent de mastegar la fulla, a mi m’ha passat. ¡Ha-ha! Just abans de marxar, hi entra una noia que ha encarregat 12 pastissos per celebrar el seu aniversari amb els amics, es diu Clara i li pregunto si és murciana. Mira la bossa amb els pastissos dins i somriu. No fa falta que digui res més.