Restaurant Pa i Raïm: un guisat de ‘gat’ a casa de Josep Pla

El primer estil requereix un equip nombrós ple d’aprenents sense paga amb l’única missió de dipositar una fulleta en l’ofrena; el segon, possibilista, corre el risc de la ridiculesa si el que apareix en la immensitat del plat és només aquesta fulleta.

Tots dos, des de la serietat i la pulcritud, poden ser extraordinaris, o un desengany.

I mentre l’avantguarda estira aquest fil o un altre, la cassola com a genuïna rebel·lia i àncora.

Al cap, dos de recents, la de Tinars, a Llagostera, i a només 30 quilòmetres, la de Pa i Raïm, a Palafrugell.

La del Tinars ja va ser explicada en una crònica i part de la intel·ligència: és un suquet elaborat amb el cap d’un mero i altres parts que es rebutgen. Com si diguéssim, un suquet de segona oportunitat per a un resultat de primera.

La de Pa i Raïm, el restaurant de Pep Ferriol i Roseta Jorba a Palafrugell, és, segons l’anunci de la carta, un romesquet de peix gat amb patates, cassola de pescadors. Llegeixo aquesta literatura i m’hi llanço de cap.

El gat (‘Scyliorhinus canicula’) és un petit tauró que requereix perícia per desposseir-lo de la pell i té poc èxit entre aquests consumidors que només comprenen el peix sense espines i en luxosos filets.

Vaig menjar el romesquet de gat sota els til·lers, després que el cambrer mostrés la cassola com l’últim dels barcos.

Peix, patates i un allioli, desemmascarador de menjadors de ‘pokes’ i espirulines. El vaig disfrutar i vaig repetir, ansiós per si no tornava a nedar entre taurons.

Hi va haver aquella nit un altre cop reparador: el mar i muntanya de pollastre desossat i gambes.

Pa i Raïm té com a extra un espectre, Josep Pla (emparentat amb Roseta Jorba), ja que va habitar aquesta casa després que la seva família es traslladés el 1904, a pocs metres de la vivenda on va néixer el 1897.

Notícies relacionades

Nandu Jubany obrirà dos restaurants en un dels hotels de luxe de Messi

Els millors restaurants d’Osona per llepar-se’n els dits a cada mos

Pla va escriure moltes vegades sobre els suquets, no només per la dimensió social i culinària, sinó perquè eren aptes per a la seva mala dentadura.

Davant la volatilitat, la cassola de ferro representa la cuina que pesa.