Culte al vi a Barcelona

És la beguda amb més tradició al país, però també la més oblidada pel màrqueting durant anys. Tant, que diverses generacions l’han situat en l’imaginari de les antigalles, en el trago dels pares i els avis, des de temps dels granels de gran consum. Fins ara. El vi està sortint de l’armari com a beguda de moda, indiscutiblement associada a tot sopar que es valori i amb els millors aparadors possibles a Barcelona: proliferen bars de vins, les tavernes de barri es revaloritzen, n’apareixen d’altres de modernes, triomfen restaurants on maridar vins i àpats, i molts bars on serveixen a copes les denominacions locals en voga a preus assequibles.

    Un dels pares de l’enologia contemporània a Barcelona, Quim Vila, artífex de Vila Viniteca (botiga de culte a Agullers, 7, amb més de 6.000 referències de vins i gran distribuïdor), ha educat el paladar de molts restauradors i compradors particulars, però assumeix que encara queda molt camí per recórrer. La cervesa i els combinats s’han exhibit i publicitat sempre com a beguda indiscutible dels joves, i encara ara no és fàcil que el comprador d’un celler tingui, almenys, uns trenta anys. També hi ha ajudat la falta de cultura en denominacions, propietats i varietats de raïm. «Per molta gent demanar un vi és difícil, sembla que calgui tenir un màster i es prefereix escollir una beguda més senzilla», per a benefici i glòria de la cervesa, relata.

    Però a la capital catalana, després d’un boom de bars especialitzats en el vermut i molts altres més en la cerveseria artesanal, toca l’assalt al vi. Han sigut indispensables unes quantes aportacions. Per començar, el màrqueting. Els productors deixen enrere les pomposes marques protagonitzades per comtes, marquesos i altres membres de la noblesa, i presenten els vins amb noms desenfadats i canalles. I encara més les seves etiquetes, fent una crida al públic jove, que recorda més una imatge impactant que un nom. 

    

CIUTAT OBERTA / Tampoc s’ha d’oblidar els turistes, que es rendeixen a les copes a un preu molt més accessible que als seus països i que han normalitzat que molts bars i restaurants en serveixin per copes. Un fet al qual ha contribuït la crisi. I com apunta Vila, Barcelona sempre ha sigut la ciutat més cosmopolita i oberta a l’hora d’abraçar novetats vinícoles. La possibilitat de tastar en petites dosis és tot un reclam en l’allau de nous bars de vi i (habitualment) tapes.

    Però l’evolució coincideix també amb un auge del vi natural, ecològic i biodinàmic, i sobretot del boom del producte de proximitat, que també afecta els vins, i en el cas de Barcelona implica una empenta cap a les denominacions de l’Empordà, Penedès, Montsant, Priorat, Costers del Segre… enfront dels omnipresents Rioja i Ribera del Duero, afegeix l’expert.

    Mentre que les tavernes de barri (fins i tot centenàries) es revitalitzen –com ja va informar aquest diari– i es converteixen en punts de trobada, en els últims anys algunes han assumit relleus que modernitzen la forma de consum, etiquetatge i venda, i adoctrinen en el consum local (Casa Mariol), han reprès les seves arrels en mans noves amb una oferta de qualitat (Can Cisa-Bar Brutal), o han estrenat un negoci amb la vista posada en el bevedor del segle XXI. Una ruta de compra o consum in situ abasta infinitat de zones, des del Le bar à vins de Sant Andreu fins al Matos Bar de la zona alta, passant per La Volàtil, Zona d’Ombra, Cometa Pla, L’Ànima del Vi, La Vinícola, Vinos y otros Remedios, Celler de Ronda, Esperit de Vi... 

    En el capítol de botigues afloren iniciatives singulars com La festival (Verdi, 67), on sis socis han donat un look actual i gairebé hipster a un nou local centrat en els vins naturals i bio­dinàmics, amb molt pes català i ganes de fer perdre la por al consumidor a través de tasts i degustacions, que arrasa a Gràcia. Aposten també pel ressorgiment (a l’alça) dels granels de productors de proximitat, que despatxen en garrafes amb el missatge Organic&Orgasmic.

CATALUNYA, AL DAVANT / Per Rafael de Reyes, director general de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi, a més del rejoveniment de les marques, el creixement dels últims temps es recolza en el fet que «el vi està de moda» i sorgeixen noves vies de distribució i difusió: de l’enoturisme a la venda on line i les botigues especialitzades i bars on el vi és protagonista. En aquest escenari, Catalunya ja parteix amb avantatge perquè només en el canal de les botigues d’alimentació copa les principals vendes de l’Estat, amb 235 milions d’euros de despesa (gairebé 28 euros per persona) i més de 95 milions de litres el 2015. 

Notícies relacionades

Un camí de negres i blancs

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

    La pedagogia es l’eina per obrir aquests paladars al màxim. Una reguera de noves botigues de vi (sobretot, a l’Eixample) es valen de les xarxes socials per anunciar promocions, cursos, tasts… on descobrir què hi ha darrere de l’univers dels vins sense necessitat de pretensions. Com Di-ví (Muntaner, 92), que regenta Núria Avellaneda des de fa vuit anys, lluitant contra els estralls de la crisi en el paladar. Ofereix tasts cada dia, amb enòlegs o cellerers, i en l’últim any i mig comença a veure com s’aclareix l’horitzó i els consumidors que ronden la vintena mostren interès, encara que la palma se l’emporta el consumidor de 30 a 50 anys. És suficient per obrir una botiga germana, Can Canyes (Muntaner, 93), d’interiorisme contemporani i grans taules per a la pedagogia. «Intentem que la gent valori l’atenció personalitzada i descobreixi que a les botigues especialitzades també hi ha bons vins per a diari per 5 euros», explica, després de constatar la puixança de les denominacions catalanes, que ja copen el 70% de les seves vendes.

    El principal repte que afronten els establiments especialitzats és la varietat, ja que a Espanya la indústria està molt atomitzada, amb més de 4.000 cellers. Només les 11 DO catalanes ja sumen petits productors sense treva. Per això, Vila reivindica alguna festa vinculada al vi i als nous usos, com a beguda d’aperitiu i en petites dosis, d’acord amb el consum responsable que reivindiquen les autoritats sanitàries.