5 mites falsos sobre l'espuma de la cervesa

La cervesa és una beguda tan popular com, de vegades, desconeguda. Perquè per molts litres de birra que hagis begut, ¿quant saps de l’espuma? ¿O quant en creus saber? Perquè circulen molts mites falsos al respecte.

Paola Corbalán, gerent de Reyvarsur, principal fabricant de productes i equipament per a instal·lacions de cervesa al nostre país, desmunta cinc mites que acompanyen l’espuma, la corona, la crema o el cap, com vulguis anomenar-lo, l’aparença de la qual depèn de l’estat del tirador i de l’habilitat del cambrer per tirar la birra.

1. La seva funció NO és únicament estètica

Tot i que una cervesa amb la seva capa d’espuma coronant-la és una vista agradable i temptadora, l’espuma de la cervesa té com a principal objectiu ajudar a protegir tant l’aroma com el sabor de la beguda. Però no només serveix per fer bonic. «Protegeix l’aroma i el sabor de la beguda. Mentre més quantitat d’espuma tingui el nostre got, hi haurà menys possibilitats que la cervesa perdi gas ràpidament, ja que l’espuma evitarà millor el contacte del líquid amb l’aire. A més, contribueix a la sensació de textura del líquid», afirma Corbalán. 

---

2. El color NO ha de ser sempre blanc

La gran majoria de cerveses que es consumeixen a Espanya tenen crema de color blanc, «però tot i que no ho percebem a simple vista cada un d’aquests blancs pot tenir diferents tonalitats», diu l’experta. «A més, i de manera general, quan s’afegeixen altres ingredients no tradicionals a la cervesa com fruites, espècies o determinades herbes, aquestes solen influir directament en el color de l’espuma».

---

3. NO es compon només de gas

«Tot i que a simple vista no ho sembli, l’espuma de la cervesa està composta de bombolles de gas carbònic d’un 99% d’aigua», afirma Corbalán, que afegeix que l’1% restant està format pels polipèptids de la malta i els iso-alfa àcids dels llúpols. Per aconseguir l’espuma hi ha processos com la carbonatació artificial i la gasificació utilitzant nitrogen. «Segons l’estil de la cervesa, farem servir nitrogen o diòxid de carboni. Les cerveses en què es fa servir el nitrogen tenen bombolles gairebé imperceptibles a simple vista, i la seva espuma és bastant més densa que la carbonatada amb diòxid de carboni», compara Corbalán.

---

4. Si la birra és bona, l’escuma NO té cal que duri més

Notícies relacionades

Aquests són els secrets per a una cervesa bé tirada

Pablo Álvarez, propietari de Vega Sicilia: "Produir un vi no costa 500 € però el seu valor és el que li vulgui donar el client. Si ho paga..."

No. Ho aclareix Corbalán: «Hi ha ingredients com el blat i la civada que afavoreixen la permanència de l’espuma, independentment del tipus o preu de la cervesa. De la mateixa manera, aquests poden afegir-se a cerveses més econòmiques». També influeix el nivell alcohòlic de la cervesa: «Com més alt sigui, menys retenció d’espuma tindrà, com el seu cos». I l’espessor de la beguda: «Com més espessa sigui, més lentament caurà entre les bombolles i més durarà l’espuma».

---

5. Si té més escuma NO serà més perfecta

Una altra mentida. És important saber tirar correctament una canya de cervesa, i això significa que, segons els experts (no només Corbalán), «la capa d’espuma perfecta no ha de superar els dos dits de gruix».