L’engany de la canya

Tribunal 1

A alguns especialistes cervesers els desplau la paraula escuma: diuen que es refereix al component dels rentaplats i els detergents i a la reacció resultant del contacte d’aquesta substància amb l’aigua i la fricció, i que es multiplica més que els gremlins a mitjanit després d’una dutxa. Prefereixen el terme crema.

De seguida saltaran, amb la molla de les caixes de sorpresa, els cafeters per protestar pel furt semàntic. I els pastissers. I els laboratoris fabricants de cosmètica facial. I…

¿Què hi fa si l’anomenen escuma o crema? L’important és la contenció a l’hora de servir-la.

Tribunal 2

¿Què és una canya de cervesa? Dit d’una altra manera: ¿quant líquid hi cap en una? Un misteri que ni els físics ni els mags resolen.

Demana una canya a tres llocs diferents i la serviran amb tres recipients diferents i, per tant, mesures. ¡I preus! Perquè la picaresca consisteix a desitjar una petita beguda amb aquest nom estricte i aparèixer, amb un cop sec a la barra, alguna cosa de més mida i preu.

La canya no és ni una copa ni una gerra ni una flauta ni una pinta ni un tanc. La canya vol vas i carrera ràpida: 200 ml. Les altres coses són trampes de taverner traïdor per guanyar una mica més.

Tribunal 3

Avantsala de plaers majors, entreteniment d’adults, brindis d’urgències. Permet refrescar-se mentre el cos es prepara per a la solemnitat de l’ampolla de vi. O facilita accedir a una altra guspira encara amb la il·lusió del primer glop.

Notícies relacionades

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

Perquè en una canya tots els glops són el primer.

La canya és com un episodi d’una sèrie d’humor de 24 minuts: en vols més. Perquè continua fresca.